L a commoció que ha seguit l'incendi de la catedral de Notre Dame ha posat en el punt de mira un problema: la desigualtat entre el poder icònic i l'atractiu turístic i l'impacte en l'economia que tenen les grans construccions històriques i els minsos recursos que es destinen a preservar el patrimoni arquitectònic. De construccions amb valor patrimonial que avancen dia a dia cap a l'estat de ruïna n'hi ha un munt. Les més valorades gaudeixen de molta més inversió que les que tenen menys requesta, però les seves particularitats constructives fan que encara els en calgui molta més per implementar mecanismes de prevenció d'accidents. Sostres altíssims, fusteria artesanal, dificultats per habilitar sortides d'emergència obliguen a buscar l'equilibri entre la prevenció i la preservació per tal de no desvirtuar-les. Però l'incendi d'una catedral o l'ensorrament d'una emblemàtica fàbrica tèxtil posen de manifest que no vetllar per preservar-les tant com es pugui va en detriment de protegir la pròpia identitat.