El cas estrany de la festa de Sant Jordi i els catalans, segons la versió d'un poli anònim davant Marchena. Expliqui'ns, agent, el que va veure. Doncs... aquests, els catalans, converteixen un dia laboral qualsevol en un dia estrany en el qual sense deixar d'anar a la feina treballen poc. Molt poc. Els carrers de tot el país plens de parades i xiringuitos i barricades, capitanejats per escamots de ciutadans organitzats, perquè s'ha d'estar molt ben organitzat per fer això simultàniament, disposats amb roses i llibres que surten de tot arreu i en actitud que ningú passi de llarg sense. És impossible ignorar-los i no caure en el parany de fer-te pagar per una rosa amb l'obligació de regalar-la a algú encara que no estimis a ningú. Les dones reben la pitjor part i són pressionades, obligades, a comprar com a mínim un llibre per regar-lo a l'home, mascle o parella de referència dins l'àmbit familiar. És escandalós veure les cares de patiment de les dones catalanes en massa a la recerca d'un llibre per tal de complir aquest ritual estrany i coercitiu.
La cosa, lluny de minvar, augmenta amb escreix amb el pas de les hores i les principals avingudes, carrers i bulevards de tota la geografia regional catalana s'omplen de més parades i barricades que, literalment, obstaculitzen el pas normal de la circulació de béns i persones i de secretàries judicials, fins al cas d'usar forçadament escriptors de tota mena de condició social, cultural i intel·lectual com a escuts humans obligant-los a signar exemplars de les seves obres davant la massa àvida d'adoctrinament. Feia mal de veure. Fins i tot llibres en castellà!
La massa descontrolada i convertida clarament en tumult ho ocupa tot sense que es pugui establir cap tipus de previsió de com acabarà tot, amb el conseqüent risc d'alteració de la pau social i la convivència. La visió tumultuària dels sediciosos brandant roses de colors, cantant consignes que podrien semblar festives però que eren amb tota seguretat consignes rebels, i munts de llibres intercanviats frenèticament, i que han tingut, això sí, la covardia de posar nens, avis i famílies en primera línea de foc per si de cas fa que aquest columnista, que n'ha vist de tots colors, no n'hagi vist cap d'igual enlloc i en tota la seva vida.
El balanç del dia, un dia que no acaba fins entrada la nit, no deixarà dubtes de cap mena: rànquings de milers de llibres venuts i que fins i tot seran llegits, quantitats ingents de perillosa munició de roses de tota mena que hauran alterat i en alguns casos violentat els sentiments d'una gran munió de catalans. No ho oblidaré mai, senyoria. Tot això que escric és preocupant, viscut en primera pell com a mi em va tocar és senzillament deplorable. No oblidaré mai aquells ulls plens de... i aquelles cares de voler llegir. Fem alguna cosa i fem-la de seguida, o aquests catalans, qualsevol dia d'aquests, ens donaran un disgust. Un gran disgust. I no cal que els ensenyi cap vídeo. Oi que no? Roses i llibres i tumults, valga'm Déu. Deixem-ho així, a l'estil Marchena.
