El debat final de les eleccions presidencials d'Ucraïna, que ha guanyat l'actor i còmic Volodímir Zerenski, es va celebrar en un estadi amb el públic ocupant les grades de la mateixa manera que a les grans finals de futbol: una meitat per a cada afició, i que no es barregin. Tota una mostra de sinceritat escenogràfica sobre la mena d'espectacle que s'estava a punt de representar. Als debats d'ahir i d'avui per a les eleccions espanyoles de diumenge (com ens podem refiar d'uns candidats incapaços d'organitzar-se sols en quelcom tan elemental?) potser hauria valgut la pena fer com els ucraïnesos, i substituir els platós televisius per un estadi ple de supporters degudament repartits, que aplaudissin i xiulessin per torns. Certament, és un format més apte per a un debat a dos que a quatre, però segur que el problema no és aquest, i que en un cara a cara els protagonistes tampoc no haurien acceptat. I tanmateix, potser el combat a l'estadi seria el millor format per culminar la mena de campanya que estem patint.

Debatre davant desenes de milers de partidaris i detractors enfervorits i cridaners no és el millor entorn per a un intercanvi enriquidor d'idees, però això, a qui interessa? En els debats, quants analistes s'entretenen a examinar la viabilitat de les noves propostes que emergeixen? No tindran gaire feina, perquè n'emergeixen ben poques. Els cronistes no es fixen en això, no es comporten com a relators de congressos acadèmics, sinó com a comentaristes esportius, i porten el compte de les vegades que els púgils s'arriben al cos amb un cop clar. Anoten: li ha aixafat el nas. Li ha enfonsat el fetge. Li està treballant les costelles. Li ha triturat els testicles (tots són mascles, els caps de cartell d'aquesta competició). Punt per a l'aspirant, punt per al defensor del títol. Què passaria si un dels candidats fos un professional de la comèdia, a l'estil del president electe ucraïnès, i en lloc de clavar guitzes als adversaris els disparés acudits?

Els debats televisats d'aquests dies interessen a l'electorat espanyol i a la meitat del català. L'altra meitat està més pendent de les rodes de premsa i de les entrevistes televisades que permeten fer als candidats presos a Soto del Real, per decisió de la mateixa Junta Electoral Central que prohibeix llaços grocs als ajuntaments i que impedeix a TV3 parlar de «presos polítics» i «exiliats». Ves quines coses.