Aquesta setmana acaba la campanya electoral de les generals. Ha sigut estranya, no ho creieu? D'entrada perquè hi ha tant soroll des de fa tants dies que ja no sé diferenciar quan va començar oficialment. O sigui que ja venia de lluny. D'acord, ara hi ha debats a les televisions, entrevistes a les ràdios, espais i actes electorals pertot arreu, però uns i altres no deixen de dir, en general, el que ja deien fa mesos. O sigui, de tot i poques propostes concretes (obvio la que s'implantarà una assignatura sobre Constitució espanyola, per exemple). Bàsicament ha anat com sempre: jo soc el vot útil, és perillós votar l'adversari polític i, sobretot, sobretot, sobretot, fer por, la gran especialitat de Casado i Rivera. Per això les seves constants referències a ETA o al colpisme, per exemple. No hi ha debats amb certa sofisticació, sinó improperis, amenaces i escenificacions. Tot perfectament calculat. Us pot semblar d'una baixesa política impressionant, però no és pas barroeria. Tot està pensat fins a l'últim mil·límetre. El que dèiem, però. És una campanya estranya, amb mítings i rodes de premsa des de la presó de Soto del Real. Ja només això ens hauria d'escandalitzar, però és clar, hi ha qui els compara amb violadors, obviant que els violadors més mediàtics dels últims temps són a casa malgrat haver estat condemnats. El que dèiem. Una campanya estra-nya.
