El diari Marca, conegut mundialment perquè no barreja esport i política, va dedicar cinc portades seguides a les entrevistes dels candidats a presidir el govern espanyol, quatre als líders de grups parlamentaris i un bonus track centrat en el senyor aquell dels feixistes de Vox que va damunt d'un cavall. A part de declarar que «atacar els toros és com atacar Espanya», se suposa que referit a la Fiesta Nacional en tot el seu conjunt, no a l'animal torturat, va deixar anar una altra perla. Va dir que, «des del punt de vista del mercat, però també de la salut pública, s'ha de promocionar l'esport femení». Literalment va declarar, en acabat, que «val la pena fer una reflexió sobre això perquè l'esport masculí és molt consumit en els mitjans i el femení no tant, ja que normalment la dona no pot competir al mateix nivell que l'home».

No cal dir que de seguida van saltar els típics troglodites dient que té raó, ja que «només cal mirar les marques dels atletes o nedadors» per adornar-se'n. Però el senyor fatxa no va dir que les dones no poden competir contra els homes, sinó «al mateix nivell». Potser caldria entrar a definir la paraula «nivell». Si ho entén com la gent amb el seu mateix intel·lecte, o sigui, en termes de força i potència físiques, és evident que els homes en tenim més. Però un bon nivell també és la capacitat de generar un espectacle que atragui el públic. I això no depèn dels músculs, sinó de la destresa. Potser l'esport femení no és ara tan seguit perquè els supermascles com ell les han preferit tota la vida ocultes i submises, no fos cas que se'ls assequi la mamella. Mai millor dit.