Hi havia una vegada?», així comencen totes les rondalles que s'expliquen a la vora del foc o al capçal del llit, i seria un bon inici per parlar del Cavaller del Drac, d'aquell que forma part dels primers relats de la nostra infantesa i de l'imaginari col·lectiu del nostre poble, amb una quasi imperceptible frontera entre el que és real del que no ho és, del desig i de l'anhel, entre el somni i l'esperança; i com a ingredient preuat de la llegenda, el mite i la tradició.
El nom Jordi significa «el que llaura la terra», una imatge molt apropiada d'allò que és important, del que s'arrela en les persones i es fixa en el seu fons més endins. Un exemple del coratge que cal per mesurar-se amb la natura i conquerir el demà, sense ser doblegat per les circumstàncies, ni per l'adversitat dels elements, ni tampoc per un destí que mai està escrit sinó l'escrivim nosaltres mateixos.
En el nostre Sant Jordi hi ha quatre components diferents com si fossin els nostres eixos de coordenades, la nostra brúixola i els nostres punts cardinals: la vinculació a la terra, la valentia per defensar la justícia, la dosi justa de poesia, i la transcendència de l'ànima.
Aquest és l'esperit cavalleresc dels nostres gens, com a resultat del nostre substrat cultural i l'empremta de la identitat més reculada; sense diferència de gènere i com a aportació simbiòtica entre persones, i amb coincidència d'ambivalència perquè respon a una actitud davant la vida i a una reacció del temperament més que del caràcter.
Estimar el que som i d'on som, allò que ens és propi i del qual només en som usufructuaris perquè no ens pertany i ho hauríem de poder llegar més consolidat i enriquit a les generacions que vinguin al darrere.
El valor de dir la veritat i defensar els més febles; el coratge per compartir el destí amb els que són perseguits pel drac de la iniquitat, la desraó i l'abús; i la intrepidesa d'alliberar dels grillons els captius d'ells mateixos, de l'obnubilació o de la tirania.
La poesia convenient per enlairar-se del terra i posar ales als pensaments i desigs per fitar els ulls en un horitzó cert i segur de pau, llibertat, equitat i fraternitat entre les persones, els pobles i les nacions.
I poder anar més lluny i més enllà, dels nostres dies i de les nostres possibilitats, amb els llibres que nodreixen l'esperit i les roses vermelles que ens humanitzen i, a la vegada, ens divinitzen com a homes i dones que som imatge i semblança del Creador.
Amb aquests quatre elements componem la bitàcola del nostre rumb mortal i de la nostra singladura vital, com a prínceps i princeses irrepetibles d'un món sense màcula, universals perquè som autènticament locals, específicament particulars, genuïnament singulars i irrepetiblement únics, amb Sant Jordi al capdavant, i encarnant la lletra dels goigs que li escriví el mestre en gai i saber Andreu Masriera, el 1932:
«Puig que el Cel Vós confia / deslliurar el bon creient: / Patró de la Cavalleria, / vetlleu per la pàtria mia / i per son renaixement!».
