Especial dedicat a la diada de Sant Jordi, ara fa quaranta anys, amb articles de tipus cultural, sobre llibres, sobre roses, sobre festes i tradicions, i anuncis, que no feien cap nosa. I entre altres, un article dedicat a quan Sant Jordi amagava continguts reivindicatius. Començava així: «La celebració popular de la festa de Sant Jordi va prendre, en èpoques no gaire llunyanes, la forma de festa reivindicació dels més diversos continguts. La imaginació va volar, en moltes ocasions, més enllà del que la permissivitat, llavors imperant, podia arribar a imaginar. La festa de Sant Jordi, definitivament, fou aprofitada pels moviments ciutadans, polítics, democràtics a la fi, per a plantejar a l'Administració Central o Local unes reivindicacions que havien de sortir al carrer sota robades de disfressa, perquè altra manera de plantejar-les no era permesa, o més greu, la repressió entrava en acció. Potser li hem deixat créixer la panxa al Sant Jordi i ja no té aquella agilitat indispensable. Footing. Els metges el recomanen per un millor funcionament del propi cos. No deixem espatllar aquest fràgil organisme del que gaudeix la bella princesa-democràcia».
