La frontera administrativa estatal a la Cerdanya és invisible i els cerdans van amunt i avall sense ni adonar-se'n. No per això, però, deixen de veure's algunes diferències culturals que per contraposició es fan molt evidents. De la frontera en amunt alguns pobles tenen càmping municipal, com ara a Portè-Pimorent. Això ho saben molt bé els viatgers de pressupost baix com ara motxillers i cicloturistes, però també els padrins jubilats que viatgen amb autocaravana per tot França. Es tracta de petits càmpings amb unes instal·lacions modestes i dignes. Sense piscina ni restaurant però amb ombres, dutxes, lavabos i, sovint, una recepció amable on treballa un funcionari municipal que guia el visitant en els atractius de la població. Les tarifes d'aquests càmpings municipals se situen al voltant dels deu euros la nit. Els veïns de l'Alta Cerdanya ho tenen clar. El seu argument és que el turisme ha de ser accessible a tothom, també per a les classes amb menys recursos econòmics. Els càmpings municipals garanteixen que una família amb pocs recursos pugui també visitar la Cerdanya i el Pirineu. Aquest plantejament prioritza els drets de les economies febles davant del benefici del mercat turístic dominat pel sector privat. Vist el luxe que impera a la Cerdanya els caps de setmana, els dirigents municipals es podrien preguntar si hi ha lloc a la vall per a un turisme de gestió pública i social.
