Cada comunitat local, cada poble o ciutat, té per fortuna algunes persones que són un referent en la preservació del seu passat. Són el que en podríem dir els «guardians de la memòria», aquells qui ho saben pràcticament tot sobre allò que s'ha esdevingut a casa nostra, no tant perquè siguin autors o lectors persistents dels llibres d'història, que també solen ser-ho, sinó perquè tenen profundes arrels al lloc on han nascut i viscut i n'han seguit el pols al llarg de la vida. Coneixen tothom, han recollit la tradició i la memòria dels seus avantpassats i s'han esforçat a transmetre-les a les noves generacions, que sempre tendeixen a pensar que el món va començar el dia que ells van néixer.

Ara, a Igualada, s'ha mort als vuitanta-set anys una d'aquestes persones. Es deia Magí Puig i Gubern i era blanquer de professió, per dir-ho amb la paraula amb què solem designar els qui es dediquen a la indústria d'adobar la pell, una de les més antigues i més sòlides de la ciutat. Ell, certament, ho sabia absolutament tot sobre aquest ofici ancestral, sobre les maneres amb què s'ha anat desenvolupament al llarg de la història i sobre les tècniques del seu propi temps. En va deixar una colla d'articles i de llibres que han permès que un sector que ningú no associaria amb l'àmbit de les lletres o de la història ho tingui gairebé tot perfectament documentat. (Per cert, sempre he pensat que ha estat una autèntica llàstima que l'altre sector industrial predominant a Igualada, el tèxtil, no hagi pogut comptar amb algú equivalent que n'hagi preservat i transmès la memòria i el coneixement amb la mateixa cura i el mateix amor).

Com a complement d'aquesta vivència del món professional que li era propi, Magí Puig coneixia també a la perfecció tot el que tenia a veure amb el barri del Rec, la zona de la ciutat on tradicionalment s'han concentrat les adoberies. I, com no podia ser altrament, va ser també un puntal imprescindible en totes les iniciatives que es van desplegar durant el segle XX al voltant d'aquest ram industrial, des del naixement de l'anomenat Museu de la Pell (1954), avui integrat en el Museu Comarcal de l'Anoia, i la creació de l'Escola d'Adoberia (1958), fins a la rehabilitació integral d'una antiga adoberia del segle XVIII coneguda com a Cal Granotes, inaugurada l'any 1990. Així, doncs, treballar de blanquer, ensenyar l'ofici, perpetuar-ne la memòria i alhora parlar i escriure de manera indefallent sobre la indústria de la pell han estat tot u en la trajectòria vital d'aquest igualadí.

Permeteu-me encara unes paraules finals per completar una mica més la biografia de Magí Puig. Com sol passar amb els qui tenen aquesta classe d'inquietuds, el seu rastre és absolutament present en una munió de fronts de caràcter cultural que són d'un abast encara més ampli. Per exemple, el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada o l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran de l'Anoia (AUGA) li són absolutament deutors dels esforços que hi va esmerçar durant molts anys. I així fins a una colla d'aspectes essencials per al coneixement i la preservació de la nostra identitat local, com els reculls elaborats amb altres autors sobre els renoms tradicionals o sobre la terminologia del món dels blanquers i dels traginers, els treballs sobre diversos centres educatius igualadins i una intensa i activa presència a la premsa local.

Magí Puig potser no és prou conegut més enllà d'Igualada, la ciutat que va estimar intensament. Per això m'ha semblat un deure especial d'amistat i de justícia evocar-ne la memòria en el diari de la Catalunya Central, per ajudar a homenatjar-lo més enllà del clos local on va viure i on ara mateix, justament el dia de la festa del Sant Crist d'Igualada, acaba de deixar-nos.