Ahir en vam fer el primer apunt; parlem avui més extensament de Sandro Rosell i la seva absolució en primera instància després d'haver passat 643 dies en presó preventiva. Ell i el seu company de causa Joan Besolí, del qual no es parla tant perquè no és expresident del Barça ni és famós per cap altre motiu. Però que ha passat un tràngol fins i tot més penós, perquè en aquest temps el seu fill va patir un tropell que l'ha deixat per sempre en cadira de rodes, i no el van deixar ni sortir a visitar-lo a l'hospital.

Com que en Sandro és famós i és expresident del Barça, el seu cas ha mogut una maregassa d'opinadors exigint que es revisi la qüestió de la presó preventiva. Benvinguda sigui, i encara més si serveix perquè els legisladors es posin mans a l'obra. Que la legislació vigent dona peu a aplicacions abusives d'aquesta mesura cautelar de màxim rigor és quelcom que molts juristes han denunciat des de fa temps, però predicaven en el desert perquè els qui la patien no eren famosos ni tenien al darrere les simpaties de milers de seguidors. Quan s'ha aplicat a dirigents polítics amb un suport popular ampli i apassionat, o a algú com Rosell, el desert s'ha omplert d'orelles disposades a escoltar.

Doncs ara que tantes orelles n'estan pendents, diguem que la presó preventiva s'aplica de forma habitual a moltes altres persones que estan exactament en la mateixa situació penal, que consisteix a ser innocents fins que no es demostri el contrari. Això de la presumpció d'innocència, o ens ho creiem o no ens ho creiem. Si ens ho creiem, el fàstic que ens produeixi un crim no ens ha de dur a engarjolar qualsevol sospitós detingut, perquè podria passar que la policia s'hagués equivocat amb ell i que el tribunal l'absolgués. L'alarma social com a motiu de presó preventiva va ser eliminada de l'ordenament jurídic, però de vegades fa la sensació que l'estiguem exigint.

I si el risc de fugida, de destrucció de proves o de reiteració delictiva aconsella apartar el detingut de la circulació, no se li hauria de fer complir un reglament penitenciari propi dels qui són allà dins castigats, en aplicació d'una pena. Però se'ls apliquen les mateixes restriccions.

Arran de la presó preventiva dels acusats pel Procés esperava que l'independentisme emprengués una reforma legal per canviar aquesta situació. Potser no ho fa perquè el que rebutja és que la pareixin els seus líders, i no el fet que existeixi.