Fa quaranta anys el dia de Sant Jordi, que va caure en dilluns, es va veure acompanyat pel bon temps, segons informava el diari de l'endemà, dimarts. Els carrers es van omplir de gent i de parades de llibres i de roses, com no podia pas ser altrament. Però en aquell temps Sant Jordi també tenia tons reivindicatius, i així ho explicàvem: «La Diada de Sant Jordi ha mantingut fidelitat als continguts que sempre l'han caracteritzat: per una banda ha quedat palesa la identificació popular amb la tradicional festa del Llibre i la Rosa, i per altra, s'han donat mostres suficients de que el nostre poble continua identificant la llegenda del sant amb la lluita reivindicativa per la recuperació de les seves llibertats i institucions. Si en altres ocasions s'havien exigit els Ajuntaments Democràtics, en aquesta ocasió el tema de la celebració del Sant Jordi reivindicatiu ha estat l'Estatut. Diumenge a la tarda, a Barcelona, prop de tres-centes mil persones van protagonitzar la manifestació que va recordar al Govern Central l'exigència d'un poble que vol l'Estatut d'Autonomia des d'ara i sense retallar». L'Estatut va arribar aquell matei any, i el Parlament, el següent.
