Luis Argemí de Martí és el darrer feixista a qui encara la ciutat reconeixia oficialment, després que les autoritats franquistes, no només li havien atorgat un carrer (a les popularment anomenades cases de xocolata), sinó que l'havien erigit, sense cap mèrit, manresà il·lustre. El 6 de gener del 1950 va morir a Barcelona Luis Argemí, i al cap de 10 dies, arran d'una sol·licitud del tinent d'alcalde Pere Carreras Roca, ja és declarat «Fill Il·lustre de la Ciutat de Manresa», per part del consistori de Joan Prat Pons, que també li concedeix el nom d'un carrer de la ciutat a punt de ser inaugurat oficialment. Una distinció totalment immerescuda, atípica i sense fonament raonable. El ple del dia 18 passat, per decisió unànime de tots els regidors manresans, va posar fi a una irregularitat que, si bé per a algú podia tenia sentit l'any 1950, a partir del 1979, amb la recuperació de la democràcia municipal, ja no tenia cap raó de ser. Tot plegat demostra que als anys 80 no es va fer tota la feina. Cal recordar que fins al 2009 no es van treure els noms franquistes de carrers com el de l'Alcalde Montardit o el Bisbe Perelló.

És cert que algun «historiador» havia amagat intencionadament la condició franquista d'Argemí, fent-lo passar només per carlí (partit del qual durant anys va ser dirigent en l'àmbit català), però diversos estudis realitzats des de fa uns anys deixaven ben clar la seva significació política. Així, en el volum III de la «Història de la Diputació de Barcelona 1812-2005», que va del 1939 al 2005, concretament en l'article «La Diputació de la Postguerra 1939-1949», escrit pels professors universitaris Carme Molinero i Pere Ysàs, expliquen que l'informe de la policia de Barcelona destacava que era un dels pocs tradicionalistes «a qui s'havia concedit la medalla de la 'Vieja Guardia'», per ser «un decidido partidario de la Unificación y entusiasta del Caudillo». Argemí, en dos escrits que dirigeix a l'Ajuntament de Manresa el dia 12 de març de 1940, amb registre d'entrada 1072 i 1073, demanant l'exempció de pagaments d'impostos, «per haver sofert danys de guer-ra les meves fàbriques», constata la seva personalitat amb el carnet militant de FET y de las JONS número 346 de Barcelona. Luis Argemí va ser nomenat president de la Comissió Gestora de la Diputació Provincial de Barcelona, en l'època més «blava» del període, entre el 23 de desembre del 1943 i el 24 de gener del 1946, i òbviament tenia el carnet de Falange. El 1944 proposà a la Comissió Gestora Provincial nomenar «Presidente honorario de la Diputación de Barcelona a SE Francisco Franco Bahamonde con motivo de celebrarse el V aniversario de la liberación de la Província por el Glorioso Ejército Nacional», i així es va acordar.

I per acabar, dues observacions de més actualitat. Una, sabem que la burocràcia municipal és lenta en general, però hi ha casos de difícil explicació. Una vegada el ple de l'Ajuntament manresà va aprovar retirar els honors de la ciutat a aquells manresans il·lustres que haguessin estat franquistes, així com noms de carrers i places, sembla força sorprenent que s'hagi tardat més d'un any a contestar la petició de diverses entitats, que van registrar la instància a la Secretaria General el 20 de febrer del 2018, oimés quan la regidora de Cultura va entomar el tema des del primer moment. I dos, si filem prim, l'Ajuntament democràtic encara hauria d'abordar la qüestió de l'avinguda Tudela, nom que es va posar en honor del tinent coronel Julio Pérez Salas, comandant en cap de les tropes rebels a la República que van ocupar militarment la ciutat el 24 de gener del 1939. També en aquest cas va ser l'alcalde Joan Prat Pons qui el 1946 va declarar el militar fill adoptiu de la ciutat i el març del 1948 li va atorgar el sabre d'honor. Si bé és cert que els anys 80 es va fer una votació popular per canviar el nom de l'avinguda, el resultat va ser negatiu per voluntat dels veïns, ara potser ja seria hora de tornar-ho a provar per netejar definitivament qualsevol petja de feixisme a la ciutat.