Avui, commemorant el 50è aniversari de la seva mort el 1969, es farà a la basílica de Montser-rat un petit homenatge a un personatge tan desconegut pel gran públic com rellevant en el seu camp: el pare Anselm (Josep) Ferrer. El pare Anselm va néixer a Capellades el 1882, i va ser escolà i monjo de Montserrat. A l'Escolania dirigida pel P. Manel Guzmán va estudiar orgue, harmonia i teoria musicals, estudis que després va ampliar a Roma i a Nàpols -on l'abat Deàs el va destinar un temps- i finalment a Barcelona -amb el mestre Josep Barberà.

La seva importància ve donada per dos fets. En primer lloc, pel seu paper tant en la millora de l'Escolania com a l'hora de recuperar-la després del desastre de la guerra civil. El pare Anselm va dirigir l'Escolania del 1911 al 1932, va innovar en la pedagogia i en la selecció del repertori i va potenciar la seva dimensió orquestral; a ell li devem el timbre tan característic que ha caracteritzat els escolans fins a l'actualitat. D'altra banda, després de la desbandada que va suposar la guerra civil, el P. Anselm va reclutar i preparar la promoció que el 1939 va reprendre l'activitat del cor jove monserratí.

Però més enllà d'això, Anselm Ferrer fou en si mateix un organista i músic notable, que ens ha llegat interessants composicions religioses (misses, himnes i motets). No pas gaires -perquè s'hi mirava molt a l'hora de crear-les- ni trencadores musicalment, però d'un apreciable valor, com ara la Missa abbatialis, l'Ave Maria, l'Himne a la Mare de Déu de Montserrat o un bon nombre de Salves montserratines. Sovint, aquestes peces reflectien els seus ideals de renovació litúrgica i enllaçaven amb la restauració de la música sagrada impulsada i regulada per Pius X a partir de la promulgació del Motu Proprio el 1903. Val a dir que el P. Anselm va ser un dels pares del Congrés Litúrgic de Montserrat de l'any 1915 , que va tenir un fort impacte.

L'acte de recordança que se li farà avui, dissabte, a la tarda, serà obert a tothom i consistirà en la interpretació d'un parell d'obres seves en acabar les vespres. Serà una bona oportunitat, per a qui encara no el conegui, de descobrir un dels principals mestres de l'Escola Monserratina del segle XX.