Amb els nous ajuntaments constituïts es posava en marxa el repartiment de funcions entre els regidors, el que se sol anomenar cartipàs. En el primer ajuntament democràtic de Manresa de la guerra ençà li va tocar al regidor Lluís Tuneu, de la llista socialista, encarregar-se de les qüestions de trànsit i de transport urbà. En una entrevista com qui diu abans de poder començar a fer feina, explicava per què no acabava de veure la utilitat de les multes per estacionament indegut: «Es posen perquè hi ha un cotxe que obstrueix, llavors, posar la multa i que el propietari tardi hores en aparèixer no soluciona res: l'obstrucció continua». Una altra cosa, deia, eren infraccions com l'excés de velocitat, la circulació en direcció prohibida, etc. «Aquestes sí que s'han de sancionar molt severament». Pregunta del periodista: la grua municipal pot ser una solució per als estacionaments indeguts que obstaculitzen? «Sí, és clar». I per tant... «Tot dependrà de la qüestió econòmica». Quaranta anys després, coexisteixen la grua i les multes per aparcar malament, amb obstaculització o sense; més aviat segons el principi de «si et toca, t'ha tocat».
