El 25 d'abril del 1979 el comitè d'empresa de la fàbrica de la colònia Rosal, al Berguedà, es va tancar a dins de les instal·lacions per exigir a la direcció de l'empresa titular, Manufacturas Rosal SA, que els donés garanties de futur. Era un acte més, força significatiu, del drama que culminaria amb la desaparició de l'activitat industrial en aquesta colònia repartida entre els termes municipals de Berga, Olvan i Avià. Vuit-centes persones de tota la comarca hi treballaven, i era, per tant, un pilar de l'economia de la comarca. Però hi havia problemes, i en aquells moments es devien a cada treballador 50.000 pessetes d'endarreriments. Però encara era pitjor la incertesa sobre el futur. «El vint de novembre passat es va arribar a un pacte amb l'empresa segons el qual s'aplicava una reducció de jornada durant tres mesos prorrogables per tres més, sempre que s'asseguressin els llocs de treball. Aquest termini acaba el 20 de maig, i ja que el pla presentat per l'empresa el 15 de gener no ha estat viable, i no se n'ha presentat cap altre, ens hem tancat per forçar la seva presentació», explicava un membre del comitè. Aviat arribarien novetats.
