El progrés no és una línia recta. Cap conquesta no es pot considerar mai segura. Tota millora és susceptible de reversió. El retorn al pitjor del passat és sempre un escenari que hem de considerar. El geni malvat està tothora a punt de sortir de la làmpada; només cal que algú la fregui per accident. Convocar-lo és d'allò més senzill, i després no hi ha manera de treure'ns-lo de sobre i desfer tota l'esgarriada.
Som molt lluny de la igualtat de totes les persones amb independència de les seves identitats, però el grau de desigualtat que en els darrers anys s'ha pogut corregir es pot recuperar fàcilment. Només cal que badem mentre els discriminadors van fent de les seves. I si els obrim la porta del poder, anem-nos calçant. Perdem terreny en la igualtat socioeconòmica i d'oportunitats, però els apòstols de la desigualtat consideren que no n'hi ha per tant i defensen incrementar-la perquè així tots anirem millor. Som molt lluny d'una democràcia ideal, però la irracionalitat populista amenaça d'allunyar-nos-en encara més. Som molt lluny de la plena llibertat d'expressió, però els nous autoritaris encara la consideren excessiva i la volen supeditar a les seves adoracions simbòliques i, de passada, a la defensa dels seus interessos menys confessables. Som molt lluny del ple exercici del dret a donar i rebre informació veraç, i de la transparència del poder, però núvols negres amenacen de tornar a fer opac el que s'ha il·luminat tèbiament. Som molt lluny del ple reconeixement del dret dels pobles a decidir el seu futur, però la llunyania pot créixer encara més amb l'onada de nacionalismes d'Estat que s'estén per tot Occident. Som molt lluny de tractar la biosfera de la manera com cal tractar-la per garantir un futur saludable als nostres descendents, però tota la sensibilitat guanyada els dar-rers anys, que és molta i és mobilitzadora, pot perdre la batalla contra els interessos disfressats de comoditat a curt termini. Som molt lluny d'una pràctica política basada en el raonament i el diàleg amb participació de tothom, però la que s'ha guanyat es pot perdre en mans de la simplificació cridanera i de les receptes de venedor de miracles.
Les coses no són com haurien de ser i de vegades pensem, amb motiu, que van en-darrere en lloc d'anar endavant, però una cosa és certa: res del que ens agrada no és invulnerable, i tot s'ha de defensar. També en dies com avui.
