Tres mil cinc-centes persones han participat enguany a Manresa en l'elecció dels projectes que es faran realitat amb els diners de l'anomenat pressupost participatiu, que és una partida que l'Ajuntament destina a aquest tipus de democràcia directa. Tot i que el vot es pot exercir de forma telemàtica sense moure's de casa, la xifra és modesta, com acostuma a passar en aquest tipus de propostes. El regidor responsable, Pol Huguet, valora que possiblement el model ja no permet anar gaire més enllà, veient el que és habitual en altres ciutats. Certament, hi ha poca gent disposada a participar en aquest tipus de coses encara que sigui prement un botó. Caldria una reflexió respecte d'això, que segurament ens portaria a conclusions depriments sobre la profunda indiferència amb què viu la major part de la població els afers de la seva ciutat. Tanmateix, hi ha coses a fer en el terreny de la divulgació (que en cap cas no faria miracles, però podria millorar) i en el terreny de la immediatesa de la realització del projecte. S'entén que tot requereix temps, però un vot que tarda sis anys a fer efecte no és engrescador.