Tota porta de seguretat té inscrit al lateral un número. Són les hores que el seu metall pot aguantar l'escalfor abans de cedir i deixar entrar les flames. Però sap que, inevitablement, si no rep ajuda, acabarà caient. L'entrada de Vox al Congrés també era qüestió de temps. L'edifici estava construït amb deficiències estructurals que li ho han posat més fàcil. Un de cada deu vots, 2,7 milions d'espanyols, ha apostat per una força d'ultradreta radical que defensa la supressió de les autonomies, la derogació de la llei de violència de gènere i la deportació d'immigrants.

Els 24 escons recollits no permetran al partit d'Abascal i Ortega Smith -aquell que és al Suprem acusant els líders independentistes mentre crida «Puigdemont a prisión» als mítings- tenir cap influència en la política espanyola. N'esperaven més. Però sí que els doten de normalitat i els posen en una tribuna des d'on escopir líquid inflamable a les flames.

Seran pocs, però faran soroll. El foc ja és dins i és qüestió de combatre'l fort perquè no arribi a la cuina. I no serà fàcil, no acabarà a les municipals. Ho avisa Ortega Smith, «això no ha fet res més que començar». Cal revisar els fonaments i l'estructura, preguntar-se què ha dut un 19% dels electors d'Almeria i Múrcia o un 17% dels de Toledo a decantar-se per la ultradreta. I sobretot, invertir en educació i combatre la desigualtat.