Podria ser una taronja i pràcticament separar-se grill a grill sense perdre el volum total de la unitat, però les eleccions en la política del nostre país no són així. Quan una formació es presenta com una taronja, la suma de tots els seus grills no acaba de sumar el mateix. Això és el que li ha passat a la dreta espanyola i és el que s'ha vist en el resultat de diumenge. El PP hauria fet la seva evolució i hauria expressat la seva desfeta sense necessitat de separar-se dels altres grills, perquè en aquest cas té un problema de fons: s'ha situat fora de totes les tendències, fora de tota lògica, i els electors han buscat alternatives. Ves per on, als del 155, que no hauran de passar davant de cap jutge per pagar per la seva gestió, els han condemnat, primer a Catalu-nya i després a Espanya, les urnes. Però la direcció amagada del PP, la que juga amb els poders econòmics, hi ha anat afegint més elements. L'Espanya política i econòmica ha ventat fort a favor de Rivera per fer de Cs un partit amb pes. Després, quan li va semblar que podria triar entre Rivera i Casado perquè havia desplaçat el PSOE, va decidir bufar a favor del creixement de Vox, partit d'ultradreta situat fora dels principis bàsics de la democràcia i la convivència. I al PP, avui Rivera li ha pres vots que abans manllevava al PSOE, i Vox ha tret de l'armari la caspa amagada durant 40 anys. La dreta hi ha perdut. Els grills no fan la taronja sencera.
