Y ahí lo dejo», èxit de vendes per Sant Jordi, Boye va ser entrevistat a Pessics de Vida pel periodista Gonçal Mazcuñán, en una atapeïda sala de la Plana de l'Om. El xilè Gonzalo Boye Tuset, de mare catalana, va estar ràpid, precís i contundent. Amb la seva esposa i advocada, Isabel Elbal, porten la defensa del president Carles Puigdemont, d'altres consellers exiliats, el cantant Valtònyc i el també exiliat Adrià Car-rasco. Valora l'1 d'octubre com un fet històric, el més gran moviment cívic, pacífic i no violent no solament d'Europa, sinó «que cal dimensionar-lo en l'àmbit mundial». Jurídicament, opina que hi va haver errors tècnics, però les persones que van tirar el procés endavant eren perfectament conscients del moment històric que s'estava vivint, com cadascuna de les persones que van emetre el seu vot. Admet una certa ingenuïtat, en no esperar una resposta violenta de l'Estat, que era evident. A l'actual judici, s'observa que el poder judicial no té cap contrapès, signe inequívoc que Espanya acabarà malament. Reflecteix un risc sistèmic respecte al que ha de ser un estat democràtic i de dret. Europa és un motor dièsel, que ara comença a prendre consciència de la situació. Puigdemont i els seus consellers treballen diàriament, no per plantejar res en contra, sinó a favor de la democratització d'Espanya, per exemple. Des del seu punt de vista, dins l'Estat es pot resistir, però només es pot avançar des de fora, per reinvertir-ne els beneficis. Si Puigdemont i els consellers exiliats trien Brussel·les i no les Maldives, és per seguir en la lluita política i jurídica: «Si ho haguessin fets tots, ara tindríem un bloc de legitimitat sobre el qual construir. No hi hauria judici». Si els fets que es discuteixen no són delicte, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea haurà de decidir sobre que hi hagi dues resolucions contradictòries sobre un mateix fet. Si manifestar-se, anar a votar, fer una declaració sobirana, a Alemanya no és delicte i ara ens diuen que a Espanya sí, on és la lliure circulació de persones? Tothom entén que no pot ser, llevat dels membres del Tribunal Suprem, exclama.

La notícia del dia era l'absolució de l'expresident del Barça Sandro Rosell, dos anys injustament empresonat, segons la mateixa justícia espanyola de l'Audiència Nacional que Boye defineix com «una màquina de triturar carn humana». Qualsevol persona que hagi llegit la causa contra Sandro Rosell, «sabia perfectament quin havia de ser el resultat final lògic, per tant, mai havia d'haver estat empresonat». La seva sensació és que van provar en el sentit que si podem culpar el president del Barça, ho podem fer amb qualsevol. La jutge Lamela, que el va acusar, ara ha ascendit curiosament al Tribunal Suprem, quan tenia el lloc 568 de l'escalafó. I és que transitar per la democràcia deixant les escombraries sota la moqueta té riscos. N'hi ha que cobren per medalles pensionades essent torturadors a qui s'aplica una llei d'autoamnistia, prohibida per Nacions Unides. No interessa esclarir la veritat, encara que vagi contra la reputació personal. Es van fer les coses malament, buscant embolics, per evitar anar al fons de la qüestió. Ara, el problema són les altes instàncies jurisdiccionals espanyoles que no tenen cap contrapès al que fan: «Fora del poder judicial no hi ha res. És un forat negre! És un poder incontrolable davant la impossibilitat d'exigir responsabilitats».

L'Estat espanyol va signar respectar les minories, com la catalana, dins la seva configuració, on s'obliga a tractar-la igual que a la majoria. Lluny d'això, s'ha privat de drets a la minoria catalana, com ja s'havia fet amb la basca. Ataquen el procés començant pel govern, després s'amplia a un segon nivell de l'Administració, s'imputa denunciants de la violència policial, també una sèrie de persones pel tribunal de comptes amb exigència de grans quantitats de diners. Es vol condemnar els presidents d'associacions, per després il·legalitzar-les. La violència ambiental és un concepte introduït en el dret espanyol pel magistrat Marchena. Ara s'utilitzarà en els raonaments jurídics de la sentència. Ens cal un àrbitre neutral a Europa. No hi ha democràcia sense la defensa dels drets fonamentals.