Arriba el Primer de Maig, dia festiu per commemorar que en un altre temps la classe obrera era capaç de crear problemes al capital. Sortim d'una campanya electoral que ha parlat molt de nacions i molt poc de precarietat, desigualtat i sous compatibles amb la pobresa. Si la nació és una entitat suprema amb vida pròpia, ja anem bé, però si les nacions són les persones, ens hauríem de fixar més en elles i en els seus tràngols monetaris. A qui sí que preocupa l'economia, i com la veuen els partits, és al capital financer i a la patronal. I als seus altaveus de la premsa tinguda per moderada i responsable. Del Banc Santander a la CEOE i d'El País al Financial Times, les veus unides canten una mateixa cançó: «Volem el Gran Centre», l'aliança de govern entre el PSOE i Ciutadans. Els dos partits que han crescut en escons, i que plegats superen amb escreix la majoria absoluta. El diner vol estabilitat i obediència als directoris internacionals, i temen que totes dues coses es vegin amenaçades si els podemites de Pablo Iglesias són determinants. Prefereix la música liberal dels economistes que assessoren el partit taronja.
Però hi ha dos obstacles per a aquesta aliança. Un el van expressar els militants socialistes que es van congregar diumenge al vespre davant la seu del partit. Cridaven: «Amb Rivera, no!», i Pedro Sánchez els va respondre un «ja us he sentit» que no el compromet, però que implica donar-se per assabentat de com respiren les bases que el van encimbellar. L'altre, i més important, és que Rivera no aspira a ser vicepresident del Govern, o a exercir influència des de fora. Amb això s'hi pot conformar Iglesias, però no ell. La seva ambició és arribar a president del Govern, i el camí per arribar-hi passa en primer lloc per convertir-se en el líder de la dreta, un objectiu complicat si exerceixes de crossa d'un president socialista i deixes l'exclusiva de l'oposició en mans del PP i de Vox. Els electors solen premiar els encerts del govern votant el president i castiguen els desencerts votant l'oposició. El camí de Rivera a la Moncloa passa per aprofitar la crisi existencial en què està a punt de precipitar-se el PP per convertir-se en el mascle alfa de les alternatives a un Govern d'es-querres amb suports fàcils de blasmar. Si hi ha un moment per intentar el sorpasso és aquest, quan els populars es troben tan esmaperduts i desmanegats que García Albiol amaga les sigles per salvar la candidatura municipal.
