Per segon any consecutiu diverses organitzacions eclesials, agrupades al voltant de la plataforma «Església per un treball digne», com Càritas, Conferència Espa-nyola de Religiosos, Germandat Obrera d'Acció Catòlica, Justícia i Pau, Joventut Estudiant Catòlica i Joventut Obrera Cristiana, han donat a conèixer un manifest amb motiu de l'1 de Maig, on reivindiquen el dret a un treball digne i decent per a tothom.
Aquest text exigeix als polítics l'eradicació «de la xacra de la precarietat laboral que caracteritza l'actual sistema de relacions laborals i que lesiona els drets de les persones treballadores i de les seues famílies». Aquestes organitzacions d'Església demanen prioritzar les persones i, per tant, «el treball decent, que forma part dels objectius de Desenrotllament Sostenible» i que «és un element imprescindible per a la justícia social i la cohesió de tota la humanitat».
La plataforma «Església per un treball digne» denuncia els greus efectes de la precarietat laboral en «la joventut, enfonsada en una pobresa crònica» que «l'impossibilita un projecte de vida», en «les famílies que no tenen assegurades les seves necessitats bàsiques, com la llum, el sostre, el menjar, la roba o els medicaments» i en «les persones grans, amb una vellesa sense qualitat a causa d'unes pensions indignes».
El manifest d'aquestes organitzacions eclesials ens recorda que «el treball és essencial per a la vida de les persones, perquè ajuda a construir la nostra humanitat» i per això exigeix a «polítics, governants i poders econòmics, uns drets que són bàsics per la construcció d'una societat, el sentit i la funció de la qual serveixen al bé comú».
Aquesta plataforma de l'Església proposa «un programa centrat en les persones» i no en els mercats. I per això aquestes organitzacions eclesials exposen la duresa de la precarietat laboral que pateixen moltes famílies, amb aquestes dades tan crues:
A l'Estat espanyol hi ha 3.304.300 de persones sense treball, amb una taxa de temporalitat del 26,86%.
Són 12.338.187 de persones (el 26,6% de la població) que viuen en risc de pobresa i/o d'exclusió social. Una altra dada que revela la discriminació entre homes i dones és que el salari mitjà anual de les dones va ser de 20.131,41 euros i el dels homes de 25.924,43 euros.
Com diuen aquestes organitzacions eclesials, cal «situar les persones al centre de la vida política, a fi d'abordar la indecent precarietat laboral, que descarta milions de persones a accedir a un treball digne».
A més cal que els partits que defensen el compliment íntegre de la Constitució espanyola no oblidin que aquest text, en el seu article 35.1, demana que tothom tingui treball: «Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball».
Per això, davant l'1 de Maig, el document d'aquestes organitzacions d'Església vol ser una denúncia profètica perquè, fidels a l'Evangeli, els cristians col·laborem a fer una vida més humana, tot lluitant per un treball digne per a tothom.
