Som en ple període d'una enganyosa treva: quan amb prou feines hem paït la ressaca de les eleccions generals de diumenge, ja veiem l'inici de la campanya de les municipals a la cantonada.

Avui falten justament vuit dies per a la seva arrencada oficial, però en realitat es convertiran en vuit dies de propaganda política ja ni tan sols camuflada. Només cal veure l'actitud d'alguns partits aquests últims dies per adonar-se que l'impàs entre campanyes, com a mínim en aquesta ocasió, és més diluït que mai. Mentre els populars han virat el seu discurs i en qüestió d'hores han passat de demanar aliances amb la ultradreta a condemnar-la i a anomenar-la pel seu nom, els socialistes insinuen intencions, però intuïm gairebé amb tota seguretat que fins després de les municipals no sabrem quines aliances de govern prioritzarà el PSOE a Madrid.

I tot això també és campanya. I és que els viratges, els silencis, o mantenir-se a l'expectativa de què passarà abans de moure fitxa, són estratègies electorals perfectament calculades, i l'electorat n'és ben conscient per més que alguns polítics a vegades es pensin el contrari.

Mentrestant, a escala local encara hi ha presentacions de candidatures una setmana després de fer-se públiques, i que en molts casos ja s'empalmaran amb els debats de candidats i amb les presentacions de programes.