Afinem xifres. El desembre del 2015 Ciutadans va treure el 13,9% dels vots a Espanya. Diumenge passat en va obtenir el 15,8%. Un increment de menys de dos punts en tres anys i mig. Amb aquest ritme de progrés necessitaria tres dècades per convertir-se en el primer partit de l'Estat i guanyar-se el dret a intentar formar govern. Però Rivera confia a escurçar aquest termini i accelerar el procés pel sistema de devorar les despulles del PP si aquest entra finalment en col·lapse irrecuperable. Carn, greix, ossos i tendons que s'haurà de disputat amb l'extrema dreta de Vox.

Però abans de disputar-se el cadàver caldrà la defunció dels populars certificada per les urnes, i Casado té intenció de resistir-s'hi. Amb aquesta finalitat ha decidit redescobrir el centre polític, que és el punt de l'espai a partir del qual es defineixen la dreta i l'esquerra. I viceversa. Per demostrar que és de centre, Casado ha llançat un eslògan que conté la paraula «centrats», i ha dit que ell és liberal, i no com Vox que és d'extrema dreta (ara se n'adona!) ni com Ciutadans que són socialdemòcrates (encara que ells ho neguin). Vostè pot convertir-se fàcilment en un centrista si és capaç de situar algú a cada costat. Per cert, a veure si després de barallar-se per veure qui era més de dretes, ara Casado i Rivera es barallaran per veure qui és més centrista. I més liberal.

Potser és massa tard per fer un cop de volant. Potser ara mateix el problema dels populars ja no és la deriva dretana amb què s'han presentat a les eleccions de diumenge sinó la seva manca de credibilitat. Els votants no pateixen la mateixa amnèsia selectiva de Casado i el seu equip, i continuen equiparant el PP amb la corrupció en general i amb Gürtel en particular. L'excusa que «no vam ser nosaltres sinó els d'abans» no serveix, i sona a covardia. A més a més, és un partit que surt de barallar-se de mala manera en les primàries per la successió de Mariano Rajoy, seguides per una depuració sense pietat de les famílies vençudes.

Casado vol convertir la jornada electoral del 26 de maig (municipals, europees i autonòmiques en moltes comunitats) en la jornada de la supervivència. Es tracta d'evitar caure més avall i de mostrar algun signe de recuperació. Si no capgiren la tendència s'arrisquen a perdre molt poder local -ajuntaments i diputacions- i regional. Però els ha caigut al damunt l'estigma del fracàs, que és un fantasma devastador.