P er la festa internacional del Treball del Primer de Maig no hi havia res a celebrar a la colònia Rosal, ni de fet a la ciutat de Berga i bona part de la comarca, perquè la notícia que va córrer com la pólvora el dissabte anterior al matí era una notícia d'atur i dificultats econòmiques: la colònia Rosal estava probablement condemnada. El dimecres el comitè s'havia tancat a les instal·lacions per reclamar un pla de viabilitat; preocupat, l'alcalde de Berga havia demanat la mediació del governador civil, aquest s'havia posat en contacte amb Juan Ignacio Rosal, representant de la família propietària, i aquest havia fet cap a la colònia, on, divendres al vespre, havia explicat els seus plans al comitè: tancar la colònia, tirar endavant un expedient de crisi amb cessament total de l'activitat i acomiadament de tota la plantilla. I, des de zero, si es podia, quan es pogués, reprendre lentament l'activitat... Va ser un cop de maça. El següent serien les reunions entre representants legals i tècnics de la propietat i dels sindicats, per intentar salvar el possible i limitar els danys. Hi havia matrimonis que tots dos treballaven a l'empresa. El seu futur no es veia gaire falaguer.