Qualsevol persona madura, amb dos dits de front, sap que hi ha combinacions que mai porten res de bo. Sumar conducció + alcohol = accident. Algoritmes simples com aquest formen part de la nostra vida quotidiana. En política hi ha qui vol fugir de la lògica més primària per assolir el poder i acaba caient al fons del pou. Ja hi ha molt d'inventat i queda poc marge per a propostes inesperades. Els experiments s'han de fer amb gasosa, tal com va dir al seu dia Eugeni d'Ors al cambrer que obria una ampolla de xampany d'una forma tan poc ortodoxa que va acabar perdent bona part del preuat vi escumós.
Dels resultats electorals d'aquest diumenge se'n treuen múltiples conclusions, però una de les més clamoroses és que sumar mentides + prepotència = fracàs. Només cal resseguir les dades de Catalunya per constatar que la ciutadania està molt més preparada del que sovint podem arribar a pensar. El vot no és gratuït i la seducció no és guanya amb la imposició de candidats que aterren de la nit al dia en un territori que els és aliè i coneixen d'oïda. Els candidats que han punxat de veritat s'han quedat, de cop i volta, gairebé muts. De saber-ho tot a no saber res i a desaparèixer d'un escenari tan fictici com el discurs que ens han fumigat durant una temporada. Tenir un currículum amb títol nobiliari, haver estudiat en universitats elitistes o tenir un màster no és suficient per atraure l'electorat perquè, simplement, això no genera empatia.
D'ençà que naixem i que les persones tenim ús de raó, les nostres mares i pares no paren de repetir-nos que mentir no ens porta a cap lloc i que fer-se el «xulo», tampoc. El refranyer popular n'és ple, de referències al món de les mentides, algunes de les quals lligarien amb alguns dels personatges que aquest diumenge han caigut de dalt d'un pedestal que no tenia cap mena de fonament. Els que dissenyen estratègies electorals desconeixien que aquí diem que «de regions llunyanes, mentides a puntades», un refrany que sembla fet a mida de l'actual realitat política catalana. Enmig de tantes falsedats -ara se'n diuen fake news-, poca cosa ja és creïble perquè, «en boca de mentides, la veritat és sospitosa» i aquestes eleccions han permès «atrapar més aviat un mentider que un coix».
Afortunadament, a Catalu-nya, la ciutadania ha sabut posar límits als impostors, als «xulos», i els ha convertit en personatges i grups residuals. El país ha votat a partir de premisses basades en la moderació en les formes i en el fons de les propostes. Els més fanfarrons, els fatxendes, els provocadors i el desvergonyits no han desaparegut del tot, perquè són inherents a la condició humana, però sí que han quedat reduïts a la mínima expressió.
La gent ha volgut parlar a les urnes i hi ho ha fet d'un forma clara. Catalunya ha tornat a marcar un perfil propi. El nou govern que es formi a partir del resultats d'aquest diumenge no podrà obviar la realitat d'aquest país que vota diferent perquè pensa diferent. Ni 155, ni amenaces, ni judicis, ni mentides, ni res ha servit perquè hagin guanyat terreny els que es pensen que els contenciosos es resolen per la imposició. L'ombra de l'1 d'Octubre és allargada i no s'esborra amb la fórmula de sumar mentides + propotència.
