M'agradaria saber en quin referèndum s'ha decidit que, quan un home i una dona són presentats, s'han de fer petons si no volen semblar freds i distants. Més exactament: han de posar les galtes en contacte mentre fan un petó a l'aire que rodeja l'orella de l'altra persona. La pregunta és: si la igualtat entre sexes avança com seria desitjable, ¿haurem de continuar petonejant desconeguts i desconegudes? ¿Haurem de continuar considerant que una encaixada de mà és massa freda per saludar el sexe contrari, ara que ni tan sols no tenim clar què és el sexe contrari? Donar-se la mà té tots els avantatges del món: la pressió i la textura de la pell diuen més de la persona a qui estem coneixent que un simple contacte de galtes; l'encaixada es pot fer superant tota mena d'obstacles i inclinacions amb els braços; no cal envair bombolles espacials alienes, no crea malentesos culturals, es pot saludar molta gent en molt poc temps i, importantíssim, es pot fer mirant directament als ulls. En canvi, els petons socials obliguen moltes vegades a fer contorsions ridícules, sovint et claves les ulleres de l'altre, punxes o et punxen amb la barba, pots ser molt invasiu si no encertes on poses les mans, i sovint el ritual és tan ràpid i automàtic que ni veus les cares que estàs petonejant. Vull dir: no tinc cap problema per fer petons a tothom qui se'm posi al davant però... ¿no seria millor ser pràctics i deixar els petons per a qui realment volem petonejar?