Els analistes polítics tindran feina per extreure tot el significat de les dades que van proporcionar les eleccions al Congrés de Diputats de diumenge passat. Com sempre, ja han aparegut opinions interessades a capgirar-ne els resultats. Vegem-ne algunes. La primera va ser l'intent d'afirmar que l'independentisme havia punxat i que s'allunyava dels dos milions de suports que se li solen atribuir. La realitat és diferent. D'una banda, s'ha de dir que unes eleccions amb múltiple partits són molt diferents d'un referèndum en què les úniques opcions són «sí» o «no». I que cal distingir bé entre diferents tipus d'eleccions. No és el mateix unes eleccions al Congrés de Diputats espanyol, al Parlament de Catalunya, unes municipals o unes eleccions europees. Cada tipus de consulta electoral té les seves característiques i els electors se senten més o menys inclinats a anar-hi. Normalment, el sobiranisme català participa més en les eleccions al parlament de Catalunya que al Congrés espanyol. Per tant, hem de comparar els vots conjunts de CiU i ERC (en les seves diverses denominacions i sumant-hi, l'any 2019, el Front Republicà) no amb les eleccions al parlament de Catalunya sinó amb les quatre darreres eleccions al Congrés de Diputats. Així sí que en veurem l'evolució: any 2011: 1.272.676 votsany 2015: 1.169.035 vots any 2016: 1.115.722 vots any 2019: 1.626.001 vots Conclusió: l'independentisme no ha punxat sinó que justament ha tingut més vots que mai en unes eleccions espanyoles.

Un altre comentari freqüent en determinats mitjans ha estat considerar extraordinari el resultat del PSC a Catalunya en obtenir 958.343 vots diumenge passat. Ha estat, certament, un bon resultat, però d'extraordinari no ho és gaire. Ha augmentat clarament respecte de les dues convocatòries anteriors (2016: 559.870 vots i 2015: 590.274 vots) Però el 2011 en va tenir 922.547. I abans n'havia tingut moltíssims més: el 2008, 1.689.911 vots i el 2004, 1.586.748 vots. En les 8 eleccions generals que hi va haver a Espanya entre el 1982 i el 2008, el PSC sempre havia obtingut a Catalunya més d'un milió força llarg de vots. El PSC ha millorat el suport però és molt lluny d'allà on havia arribat. L'ambigüitat habitual del PSOE i haver votat el 155 segur que hi té molt a veure.

Una altra dada interessant de les eleccions de diumenge és l'evolució global de la dreta radical a Catalunya, considerant la suma conjunta dels vots obtinguts per Ciutadans, PP i Vox (que en les eleccions de 2015 i 2016 ja es va presentar, tot i que encara no se'n sentia a parlar). Any 2015: 906.789 vots; any 2016: 845.232 vots; any 2019: 825.786 vots. La semblança global en aquestes tres convocatòries demostra que els seus votants són si fa no fa els mateixos però combinats de manera diferent entre els tres partits. En aquest àmbit, la qüestió més destacada és la reducció de votants del PP a menys de la meitat en quatre anys. Realment, l'acudit d'encapçalar el PP a Catalu-nya amb una aristòcrata com Cayetana Álvarez de Toledo ha estat productiu: ha aconseguit que el PP tingui un sol escó a Catalunya. Com Vox, que aquí també ha fracassat rotundament.