Diumenge passat, per distreure el neguit de l'escrutini, evitar l'anihilació de les ungles i preservar la integritat de l'ànim, vaig sintonitzar, mentrestant no es fes públic el resultat definitiu de les urnes, canals de televisió aliens a la contesa electoral. Sintonitzo en primer lloc TV2, on passen el documental «Meravelles de l'univers». Tant el tema, quo vadis univers, com la realització tècnica i les personalitats consultades, il·lustres investigadors sobre el present i el futur de la nostra galàxia, em proporcionen uns minuts de distracció, curiositat satisfeta i desassossec. Fins que un dels intervinents, savi expert en la matèria, profetitza una desfeta còsmica imminent, ja que, segons afirma, el sistema solar, amb tot el que s'hi mou, es troba en caiguda lliure. El planeta Terra és presentat, doncs, com una bola que va girant en l'infinit mentre s'abisma en un pou sense fons. Esverat, canvio de canal i em miro un reportatge de l'herpetòleg Frank Wild sobre la caça. En aquest capítol, l'amic dels animals assisteix a una batuda de senglars i cérvols a Alcolea de Calatrava, on els caçadors, abans d'iniciar la cacera, alcen el porró, resen un parenostre i criden «¡Arriba Espanya!» i «¡Viva Cataluña española!». Un dels caçadors justifica el manteniment de la caça com una tradicció tan antiga com pugui ser-ho l'origen de la creació. Us estalvio la relectura del Gènesi (i al sisè dia Déu va descansar, tornant de caçar el senglar) i el retrat dels animals abatuts, rebolcats en la pròpia sang, amb les orelles esquinçades per la gossada o decapitats pel mateix caçador, que n'arrenca el cap com a trofeu. Fàstic és poc. Per sort, al canal 33 la civilitzada Anna Guitart entrevista l'escriptor Gustave Le Clezio, que parla del declivi dels colonialismes. Dedueixo que ha arribat l'hora d'assabentar-me del resultat de l'escrutini. Feliçment he aconseguit salvar l'ànim, però a canvi de sacrificar les ungles de totes dues mans.
