La cultura estableix la identitat d'una ciutat i el nivell queda marcat per l'activitat, que pot oferir la galta més comercial, amb tot allò que ha esdevingut popular i sorgit majoritàriament de la influència televisiva -com deia Federico Fellini, el mirall on es reflecteix la derrota de tot el nostre sistema cultural però que, això sí, assoleix nivells de participació i repercussió extraordinaris-; o per contra, aquesta activitat pot néixer amb l'ànim de desenvolupar, crear, difondre i transformar l'entorn. Si agafem aquestes últimes intencions com a vàlides per a la innovació cultural, no em puc estar de dir que Manresa és una ciutat afortunada i ja voldríem que l'oferta d'aquests dies fos una constant durant tot l'any.

Des de divendres, tenim per endavant deu dies de Clam, el Festival de Cinema Social de Catalunya, que ens mostra la més rabiosa actualitat de la creació audiovisual a escala internacional, per provocar i fer-nos reflexionar amb la imatge com a eina de transformació cap a un món socialment més just i solidari. Ahir al Kursaal es van veure els primers resultats del projecte MOU-TEatre per afavorir la inclusió social dels col·lectius que reclamen drets i veu. Avui comença la tercera edició del FABA, el Festival Artístic del Barri Antic, amb una setmana de propostes multidisciplinàries i debat a l'Anònima, que vol transformar aquest espai en una fàbrica de creació amb esperit transformador. Una agenda plena, com moltes altres setmanes a Manresa, però aquesta vegada amb el valor afegit que tota aquesta activitat té en comú desafiar a la reflexió, des de la provocació de la innovació pel canvi.

L'esperit del Clam, el FABA o el projecte MOU-TEatre, que han coincidit en el calendari manresà, són clars exponents dels postulats de Zygmunt Bauman, que pensa que la cultura ha de consistir en noves ofertes i propostes, oferir temptacions i establir atraccions trencant els reglaments per plantejar nous desitjos i necessitats en lloc d'imposar deures, i atraure uns clients mancats de seducció. La cultura es crea al carrer i no a internet, aquests dies Manresa s'apropa una mica a projectes envejables que s'han significat en model de canvi i transformació cultural, com els del Konvent Punt Zero, que des del Berguedà ha marcat pautes internacionalment. Si som capaços de convertir tota aquesta energia en una constant en el territori, serem capaços de començar a crear-nos una identitat cultural o kultural, tant se val, que ens apropi més a la necessària evolució que no pas a la temuda involució del sector. Només hi ha una clau per assolir-ho, cuidar els creadors, ser còmplices dels organitzadors i deixar de ser espectadors per convertir-nos en actors; tenim tota una setmana al davant per deixar-nos seduir. Nosaltres decidim.