Si no fos perquè no és creïble, es podria imaginar una conxorxa del Madrid de les togues amb punyetes -magistrats i fiscals d'altura- orientada a impulsar la campanya de Junts per Catalunya a les eleccions del 26 de maig. Si més no, aquest ha sigut el resultat objectiu del conjunt d'actuacions que comencen amb la molt criticada resolució de la Junta Electoral Central d'excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de la llista electoral de Junts; continuen amb el pronunciament contrari de la fiscalia; s'emboliquen amb el joc de passar-se la pilota calenta entre el jutjat contenciós administratiu de Madrid i el Tribunal Suprem (un joc facilitat per la tàctica de «recursos a discreció» aplicada per l'advocat Gonzalo Boye); i es clouen amb la revocació de la suspensió i, per tant, l'admissió de la candidatura.

L'embolic ha deixat la llista electoral com estava, però ha tingut com a efecte destacat que durant una setmana s'ha parlat sense parar de la injustícia a la qual s'estava sotmetent Puigdemont, protagonista d'hores i hores de ràdio i televisió i de portades de diari. Una atenció que ha anat en detriment dels qui s'havien guanyat a les urnes el dret al protagonisme: ERC, i Oriol Junqueras al seu davant. A partir del diumenge electoral a la nit van atraure tots els focus pel fet de ser el partit i el líder més votats a Catalunya, i haver doblat els resultats de JxCat. Tothom n'estava pendent. I llavors ve la Junta Electoral i desvia els focus en direcció a Waterloo, just quan Esquerra emprenia la tasca de projectar la seva victòria cap a la jornada del 26.

Quin interès podria tenir el Madrid de les togues amb pu-nyetes per afavorir el protagonisme mediàtic de Puigdemont en detriment de Junqueras? No sembla que n'hi hagi cap, i per tant, cal suposar que les coses han anat així i prou. Casualitats del calendari. Però en pura i indefensable conspiranoia algú podria creure que els togats en qüestió són defensors apassionats de la unitat d'Espanya -al capdavall, són un poder de l'Estat- i que l'objecte de la seva conspiració és parar els peus a ERC en favor de JxCat. Per què? Doncs perquè, ara mateix, ERC es modera per «eixamplar la base», mentre que JxCat manté un radicalisme que suma menys i en canvi justifica millor el rearmament de l'unionisme i l'exigència d'un bon escarment. Però imaginar això és pura conspiranoia. Costa de creure que siguin tan sofisticats.