L'Assemblea Nacional Catalana, l'ANC, ha decidit aquest cap de setmana exigir als partits independentistes que tornin a aprovar al Parlament la declaració d'independència, i aquest cop la publiquin al Diari Oficial, si a les properes eleccions autonòmiques superen el 50% dels vots. L'Assemblea sempre ha considerat que el referèndum de l'1 d'octubre va emetre un mandat vàlid, però ara demana una confirmació a les urnes. És a dir, unes noves eleccions plebiscitàries, com les del 2015, en les quals la suma de Junts pel Sí i la CUP va quedar per sota de la meitat quant a vots, però va treure majoria absoluta en escons. Aquesta majoria, segons el full de ruta del moment, ja suposava un mandat d'independència, que no es va arribar a fer efectiu. En lloc d'això Puigdemont va convocar el referèndum, per decidir el que ja es considerava decidit. Amb la votació celebrada (malgrat els esforços policials per impedir-ho), el Parlament va aprovar una mena de DUI, i tot seguit el president va marxar a l'estranger per evitar ser detingut i empresonat, com els va passar a alguns dels que van quedar-se. Va passar això, i l'aplicació del 155, i la querella del fiscal, i no va succeir que la paraula de la DUI es fes carn i habités entre nosaltres, perquè aquella estranya jornada els líders del moviment independentista van constatar el que ja sabien: que la correlació de forces els era desfavorable en cas d'enfrontament, i alhora no hi havia cap disposició a negociar des de l'altra banda. En resum: que la creació de la república no depenia només de la voluntat dels republicans.

No hi ha cap raó per pensar que avui les coses siguin diferents, o que ho seran d'aquí a un any. Passar del 47,5 % dels vots al 50,1 % no variarà ni la nul·la voluntat negociadora de l'Estat ni la força insuficient de l'independentisme per imposar-se a les males. La mobilització civil va exigir que Artur Mas que posés les urnes, va fer-ho el novembre del 2014, i el resultat no va ser la independència sinó sengles condemnes d'inhabilitació i sancions econòmiques a ell i a tres consellers.

El moviment civil va reclamar la DUI, la va aconseguir, i les conseqüències estan a la vista: presons, judicis, exilis, però en cap cas l'Estat propi. Ara l'ANC demana que s'hi torni, i potser és hora que els líders polítics diguin: «Ho sentim, però de moment no pot ser». És el que fan els estadistes.