Padró i Tous són dos cognoms importants de la història econòmica de Manresa, en dècades diferents. Aquest diari ha revelat que la família Tous ha adquirit l'històric edifici del carrer Guimerà on fa més de cent anys operava la banca dels germans Padró Blanc. Torna, doncs, a propietat manresana després d'un parèntesi de quatre dècades.

La banca Padró va donar lloc al Banc Mercantil de Manresa, que arribà a tenir més de cinc-cents empleats i més de cinquanta oficines en onze comarques. Va ser deglutida el 1980 per la Banca Catalana de Jordi Pujol. Aquesta va ser després venuda al Banco de Vizcaya, que es va fusionar amb el Banco de Bilbao (BBV), als quals es va afegir Argentaria per donar el BBVA, la marca que presidia l'oficina, ja només una entre moltes, quan l'any passat va ser tancada i es va posar l'immoble en venda. I qui ha fet l'oferta guanyadora i ha tancat el tracte és la societat patrimonial de la família Tous, la de les joieries i els entranyables ossets mundialment famosos.

Quan vaig entrar en aquest diari em van demanar que obrís un compte al Mercantil per ingressar-hi la nòmina. La convertia en líquid monetari lliurant talons a uns caixers ben humans i gens automàtics. En canvi, la darrera vegada que vaig necessitar els serveis d'aquella sucursal vaig haver d'agafar número i esperar amb resignació, com a qualsevol dependència burocràtica. Potser quan torni a travessar la porta serà per comprar un objecte de regal amb la marca més famosa que ofereix Manresa ara mateix, amb permís de sant Ignasi i d'en Joan Bonanit. No sé què espera l'Ajuntament per llançar unes samarretes promocionals amb l'osset i el text «Soc de Manresa». Segur que els Tous-Oriol s'hi posarien bé.

Hi hagué un temps, no fa tant, en què les oficines bancàries s'apoderaven dels millors espais. Els «productes financers» competien amb les botigues de moda pels emplaçaments més cèntrics i visibles. El negoci de les superllibretes i les superhipoteques parava el taulell arreu. Tanta bogeria va ajudar a encarir el metre quadrat de les milles d'or. Ara fa temps que el sector es replega, en part per les incomptables fusions i defuncions, en part perquè han transferit l'operativa al nostre telèfon mòbil. El protagonisme dels carrers comercials torna a ser per a les botigues, amb domini creixent de les franquícies, que tanmateix no és el cas que ens ocupa: celebrem-ho.