S'acaba de crear una comissió transfronterera «per millorar la col·laboració per a la gestió coordinada en matèria de fauna salvatge i espècies cinegètiques en l'espai transfronterer pirinenc, amb l'objectiu d'augmentar l'eficàcia i els serveis comuns». Literal. Sembla que algú ha contractat un dels guionistes de la mítica sèrie Sí, ministre de la BBC per organitzar el pas pel Pirineu. Anuncien que faran el que fan sempre: crearan un grup de seguiment per veure quines accions en comú es poden fer en aquest àmbit. Tot així de rebuscat i difícil d'entendre. Es reuniran sovint, això sí.
Per a les feres, parlar de fronteres és com posar portes als camps als humans. Més enllà dels controls duaners a la raresa que és el país d'Andorra, els rètols de blau europeu que anuncien el pas entre França i Espa-nya són els últims senyals físics entre els tres estats. La resta són línies polítiques en un paper (un mapa). Primer van ser per accidents geogràfics com muntanyes o rius, després i sobretot per acords arbitraris entre monarques d'abans, com els que es van repartir la Cerdanya sense cap lògica. Catalunya, Andorra, l'Aran i França són les entitats de govern que han fet l'anunci per trobar-se de tant en tant. Remarco que l'anunci de l'acord conté una giragonsa de frases sense cap mena de concreció. En conseqüència cal llegir el que es pugui entre línies. El primer és que de totes les administracions que podrien tenir coses a dir-hi, falta l'espanyola. Significa que no hi són per manca d'interès o bé perquè els altres no els han convidat. A l'altra banda ho tenen clar segons la seva perspectiva jacobina. En un país tan centralitzat com França només hi participa a escala estatal. De les quatre àrees que estableixen, sempre referint-se només a éssers salvatges, actuaran en «la gestió, el suport, el control i la formació». Tot llenguatge buit i burocràtic.
Mentre els nostres gestors públics, siguin càrrecs o funcionaris de diferents departaments, es trobaran a dissertar en una bonica borda de fusta amb el foc encès a la llar, les bèsties aniran creuant les ratlles invisibles a les muntanyes pendents de les seves necessitats vitals i l'ànsia per descobrir nous paratges. A l'hora de fer l'acta de la reunió (no se'n pot acabar cap sense aquest tràmit), almenys un parell d'ossos i una dotzena de cérvols hauran canviat de país. Com fan cada dia. Si seguim amb la llista de criatures en llibertat que poblen la nostra gran muntanya i que tenim a tocar de casa, hi podem trobar cabres salvatges, algun gall fer, gats mesquers i, de forma massiva, porcs senglars. Les nostres àrees naturals són poc poblades d'humans i per tant hi habiten tots els animals que estimen la poca pressió humana. Qui no ho conegui ha de saber que a poca distància del seu poble hi ha un zoo a l'aire lliure al qual ara aquesta comissió voldrà posar control o protecció.
Acabo amb un conflicte dels eterns: els caçadors i els caçats, amb els grups de detractors enfrontats sense solució. Tots plens de raons. Els de l'escopeta enfront dels que fins i tot van a les portes dels escorxadors a acomiadar-se del garrins a punt de morir. Tenen un repte que està a punt d'esclatar: els senglars són una plaga que s'escampa sense cap amenaça natural ni depredadors. A l'Europa de l'Est tenen la pesta porcina i d'aquí a uns anys (o mesos) arribarà aquí. Passarà als porcs d'engreix i, tal com va passar fa uns anys, colpirà el sector porcí d'una forma tremenda. Les persones que viuen d'aquesta activitat, perdran la seva feina o augmentarà la seva precarietat laboral. Els de la comissió de control els trobarà reunits a la borda, en faran un informe i una roda de premsa.
