Badar, a més de ser enriquidor, ens permet contemplar els diferents esdeveniments de la vida sense el component afectiu o amb menys component afectiu, atès que la subjectivitat de la contemplació sempre hi és present. Portem una temporada que la suma de convocatòries a eleccions ens ha permès observar les conductes dels candidats, no tots, ja que la llista completa és llarga, però, almenys, d'aquells més exposats als mitjans de comunicació. N'observem la conducta malgrat que conèixer els seus sentiments i sensacions més íntimes, de les persones, és una tasca inabordable i interpretable.

Estava badant contemplant les imatges, per TV, la nit de les darreres eleccions generals i em va sobtar, no sé per què, ja que hauria d'estar-hi avesat, veure els diferents ambients de les seus dels partits, de l'ambient alegre d'unes seus a una seu trista i amb els voltants buits d'altres, o una altra, caldria dir, contraposant les imatges de les seus. Ben cert que la nit no era gaire gloriosa ni per tirar coets per a algun partit. Uns líders que, en plena campanya electoral, omplien llocs, amb profusió de banderes, cadascú de les seves banderes, fent-les voleiar i en una atmosfera de joia i alegria contagiosa, i ens podem preguntar: la sensació dels líders és que aquell ambient es correspon al conjunt de la societat? Saben que allà només hi són presents els seus? Els directors de les campanyes ja els avisen que allò és fictici? Que no es cor-respon a la realitat.

Una vegada coneguts els resultats electorals, les sensacions que experimenta el líder són de fracàs o d'èxit col·lectiu? Se'n senten responsables personalment, o busquen endinyar la responsabilitat a factors o persones alienes? Què els passa pel magí, ai las!, no crec que en ho expliquin, i compartir les sensacions i sentiments ens pot fer més forts i créixer anímicament. Hi ha moltes maneres d'experimentar la solitud, sentir-se sol és una sensació personal. Podem estar sols amb nosaltres mateixos i no sentir-nos sols i, en canvi, estar envoltats de molta gent i sentir-nos ben sols.

Caldria recordar a tots plegats l'antic costum de l'Imperi Romà, quan els generals que tornaven després d'una gran victòria a Roma no podien entrar a la ciutat amb el seu exèrcit, havien de fer-ho sols, i en entrar a la ciutat, aclamats pel poble, tot el poble?, darrere seu tenien un esclau que els anava dient a cau d'orella: «Recorda-ho i no ho oblidis, només ets un home». Una vegada posats, i ja que venim d'una cultura catòlica, podríem recordar la frase que se'ns repetia a missa: «Pulvis eris et pulverem reverteris», o sigui «Ets pols i en pols et convertiràs».

I per als que tenen la sensació d'haver guanyat, davant el que els espera, recordo la frase que sempre deia una persona ingressada en un hospital psiquiàtric, en preguntar-li què faria si fos nomenat director de l'hospital: «Plorar, allò primer que faria, seria plorar», i no ho deia amb un sentiment d'alegria, i és que, al cap i a la fi, era el més assenyat.