F eia quatre dies que havien arribat i els nous governants municipals de l'Ajuntament de Manresa anaven per feina: els responsables de l'àrea d'Urbanisme van posar en el seu punt de mira el que consideraven com a pràctiques irregulars a la zona agrícola del Poal, al nord de la ciutat. Una nota emesa des de la «ponència d'urbanisme» del consistori afirmava que «hi ha il·legalitat en la venda de parcel·les i en les construccions que s'han fet posteriorment». El diari informava que «un afer de considerables proporcions ha començat a destapar-se gràcies a les investigacions que han fet el serveis tècnics i jurídics municipals entorn a les edificacions que progressivament han anat apareixent en aquell sector de l'extraradi ciutadà». Afegia que «la reparcel·lació d'una zona qualificada com a rústica i la posterior venda de petites parcel·les -que no s'ajusten als mínims exigits per la llei- és l'inici d'una operació que sembla especulativa, en la qual els principals afectats serien un bon nombre de famílies modestes». L'avís municipal era clar: en una parcel·la petita s'hi podia fer un hortet, però no una segona residència.
