Apoderament i menys hostilitat, reivindicació i reconeixement de drets, inclusió i normalitat, trencar estereotips caducs i rancis. Això és el que reclamen una desena de persones transsexuals i transgènere de Catalunya que formen part de diferents llistes el 26-M per convertir els ajuntaments en el primer front contra l'odi i la discriminació. Tres d'elles, de casa nostra: Gina Serra i Joana López. de Sant Vicenç de Castellet, i Patrícia Vianor, de Bagà.
En una societat que necessita etiquetes per situar tot allò que surt de la norma, formar part d'aquest col·lectiu -i també de d'altres que no compleixen normes no escrites o codis de conducta, cànons estètics i un llarg etcètera- vol dir ser al punt de mira, patir discriminacions, exclusions, l'estigma. Tot allò que és diferent sol espantar-nos. Per què, si pot ser una oportunitat per aprendre, per ser més humans, per enriquir-nos? En canvi, preferim aïllar, invisibilitzar, assenyalar, excloure, agredir. Tan trist com real, una xacra. Un 85% de dones transsexuals està a l'atur, segons un estudi del sindicat UGT, n'hi ha que es veuen abocades a la prostitució i d'altres queden relegades a feines completament marginals
«Podem ser públiques i podem i volem canviar les coses», diu la baganesa Patrícia Vianor. Existeixen, són ben reals, de carn i ossos. Són persones amb totes les lletres.
