En els quatre anys que la CUP ha governat a Berga hi ha hagut alguns fets positius: s'ha renovat l'enllumenat de la ciutat, s'ha preparat la transferència de l'Hospital a la Generalitat (descuidant, però, el seu dia a dia) i s'ha reduït el deute municipal a còpia de retallades (sense, en canvi, fer gaires esforços per incrementar els ingressos de l'Ajuntament via subvencions o promovent l'economia local). Al mateix temps, el Consell Comarcal ha implementat la recollida de brossa porta a porta, i la Generalitat ha posat en funcionament un nou institut.
Però aquí acaben les bones notícies. Un cop el govern de Venturós va desar ja d'entrada el programa electoral al calaix -segons confessió pròpia-, el mandat no ha disposat de cap full de ruta (ni PAM ni Pla Estratègic) que li pogués donar nord, motivació i coherència. D'altra banda, l'actuació de les regidories ha estat desigual, però en general decebedora. La deixadesa de l'espai públic (vies amb forats, carrers i parets bruts, mobiliari malmès?) és coneguda per tothom. Alhora, la participació ciutadana -que se suposava que floriria sota el «poder popular»- s'ha limitat a? l'aprovació d'un reglament! I la transparència va quedar tocada mortalment amb l'afer del Conservatori de Música. Més: continuem sense estació d'autobusos, malgrat que la Generalitat n'assumia el finançament. I no s'ha tret cap profit ni del CAT ni de l'antic jutjat -que continuen deteriorant-se-, mentre que s'ha tancat -d'amagatotis- el Telecentre.
Però anem per parts. En promoció econòmica, el suspens ha estat rotund: projectes fallits com el del «Sector Primari», la campanya «Esplèndid» o la moneda local -els «titots»-; pals a la roda a iniciatives prometedores com el Parc de la Natura; renúncia a anar a cercar inversions fora?
En esports, només es pot destacar -i en negatiu- la dolorosa pèrdua de la Sailfish. Pel que fa a cultura, si bé s'ha dinamitzat l'oferta cultural pública, per contra s'ha estat incapaç ni tan sols d'obrir la promesa sala d'exposicions al convent de Sant Francesc. I seguim sense una agenda cultural comuna berguedana.
Encara, els prejudicis ideològics han marcat tant la regidoria d'Educació -recordem el tema de les «alces»- com les de Cultura i Promoció econòmica.
Pel seu cantó, en qüestions de Patum, al costat de tímides reformes -necessàries-, no hi ha hagut cap interès per disposar d'un potent Centre d'Interpretació que sigui motor turístic de Berga tot l'any. Pitjor encara, s'ha deixat degradar l'edifici de l'actual Casa de la Patum fins a posar en risc les peces que s'hi conservaven.
Urbanísticament, el Barri Vell ha continuat abandonat, orfe de les millores que se li havien promès. I les noves urbanitzacions projectades a la ciutat -Pedregals, Torrent de Santa Eulàlia?- no han avançat. Si ni tan sols s'ha aconseguit canalitzar la part sud de la Rasa dels Molins!
Tampoc han anat millor les coses en matèria de seguretat, amb la Policia Local tocant fons quant a efectius, recursos i suport polític. De totes maneres, el govern de la CUP tampoc ha tingut cap interès a sancionar els incívics.
Capítol a part mereix la direcció que s'ha fet de l'Ajuntament com a organització. L'Ajuntament ha seguit encallat i llastat pels problemes tradicionals: instàncies que no es responen, permisos que s'eternitzen, bones paraules que no es fan realitat? Igualment, no s'han resolt els grans litigis judicials en què és part l'Ajuntament (com Inbergatur, la Font Negra, Ràdio Berga, etc.).
Finalment, hom pot lamentar les moltes oportunitats perdudes en el curs d'aquest mandat: des del centenari de la coronació com a excusa per potenciar Queralt, fins a la possibilitat que donava l'edifici del mercat municipal per incrementar les places de pàrquing a la zona centre (imprescindibles per revifar un Carrer Major tocat), passant per l'opció de reconvertir promocions immobiliàries fracassades en pisos tutelats per a la gent gran, o el rol que Berga sempre ha tingut -però que no ha exercit els darrers temps- de lideratge comarcal.
En resum, aquests quatre anys acaben amb el panorama d'una ciutat deixada, d'un Ajuntament encallat i d'un equip de govern sobrepassat per la tasca que calia que fes (perquè, no cal dir-ho, presumien d'estar «A punt», però no ho estaven gens). En aquest sentit, podem dir que han estat uns anys malaguanyats. No sabem si els regidors cupaires s'han cansat molt o no, però el que és segur és que ni han fet prou ni han fet el que tocava, i massa sovint s'han distret amb «divertimentos» estèrils.
