En clara contradicció amb declaracions fetes, per representants independentistes, fa pocs mesos, l'elaboració de llistes a les eleccions municipals del 26 de maig ha estat llarga i difícil. Molt difícil per a tots els partits, i també per als independentistes, com es pot comprovar per un gran nombre de municipis amb una sola candidatura.
En aquestes onzenes eleccions, hi haurà menys llistes, i per tant, menys pluralitat. De fet, en un gran nombre, gens de pluralitat, perquè els ciutadans només tindran una sola opció. Durant tot el mandat, no hi haurà oposició, i quan es dona aquesta situació, es fa més difícil recuperar velles candidatures, en les noves conteses electorals.
Per què aquesta escassetat de candidatures? Els motius són diversos, però la situació problemàtica que viu Catalunya ha fet retreure's a candidats tradicionals de donar el pas, per esperar millors temps. Pretendre, com fan alguns partits, convertir els ajuntaments en institucions de xoc, en comptes de dedicar-los únicament i exclusiva a les tasques municipals, desanima els qui només volen dedicar-se al poble o ciutat, i no entrar en altres qüestions, plenes de controvèrsia, amb derivacions legals que poden acabar molt malament.
Una altra causa és el desconcert general envers la política. Portem un bon nombre d'anys amb massa casos de corrupció, cosa que ha embrutat la política, malgrat l'honestedat de la majoria de càrrecs institucionals, i molt especialment dels municipals. Uns pocs, han produït un mal immens, i això costarà de reparar, d'aquí que molta gent que podria ser candidata decideixi esperar uns anys més a donar el pas.
Tampoc és estranya la retirada de polítics que podrien haver continuat uns anys més. Avui en dia, la dedicació ha de ser molt més intensa que anys enrere, tot i que els resultats són molt menors. A què es deu aquesta contradicció? Doncs, a la immensa burocràcia que ofega la iniciativa política, i la porta fins a extrems inacceptables. Cal una reforma, en profunditat, de la gestió burocràtica i de tots els tràmits lligats a contractacions, adjudicacions, publicitat, seu electrònica... Per als profans, pot semblar fàcil gestionar un ajuntament. No. No ho és gens. I no ho és ni per als polítics ni per al personal, sotmès a unes directrius molt complicades, exigents i de gran responsabilitat.
Un factor afegit és l'escassetat de recursos econòmics, per fer front a les grans necessitats municipals. En aquest apartat, també s'han de canviar els sistemes de finançament, per proporcionar més ingressos als ajuntaments, procedents de les altres administracions, dites superiors. Ha d'haver-hi un augment de finançament, procedent de l'Estat, i recuperar i augmentar el que venia de la Generalitat. I aquí repeteixo recuperar i augmentar, perquè han desaparegut, gairebé del tot, i millorar el repartiment procedent de les diputacions.
No es poden governar els ajuntaments amb les mancances i dificultats actuals. Perdem més temps fent tràmits que no pas governant. Cada projecte és un repte, ple de dificultats, quan hauria de ser una ocasió fàcil i planera de posar en marxa unes inversions, bones per al municipi, bones per al país. Si mirem els ritmes dels darrers anys, veurem un clar alentiment en les contractacions i execucions d'obres, no només a causa de la reducció de les subvencions, sinó en bona part per les dificultats de la gestió.
Aquests són els principals factors que motiven les reticències de possibles candidats a implicar-se en una candidatura. I són factors que afecten tots els partits, però és cert que en alguns són més importants que en altres. Però, precisament, vistos aquests factors, és lògic que algun partit, com és el cas del partit socialista, hagi volgut deixar clar que la seva prioritat és la política municipal. La resolució dels problemes dels ciutadans, i no altres objectius, impropis d'un ajuntament.
El dia 26 s'elegeixen els nous consistoris, i les competències municipals són molt clares. Dediquem el vot a qui vol fer política municipal, no a qui es vol dedicar a altres coses.
