Després de llegir el breu Evangeli de Sant Joan d'aquesta setmana recordo temps llu-nyans de la infantesa i joventut. Em venen al cap les paraules que ens deien a la catequesi i les cançons que cantàvem amb entusiasme el grup d'escoltes al llarg de les hores que compartíem? totes ens parlaven o suggerien que calia seguir un camí de vida. Per a nosaltres, un camí com a cristians i cristianes, i que aquest camí podria ser feixuc com diu la cançó del mític grup Els Esquirols: «Fent camí per la vida, em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com han fet molts. Compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple la joia com si em buida la tristor?».

Molts anys després pots pensar que aquestes paraules eren premonitòries. «Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió -Com la terra és incerta, així soc jo».

Quan tot són il·lusions i les coses van de cara, tots creiem que estem sostinguts per les mans de Jesús igual que les ovelles del bon pastor que confien que no es perdran si segueixen la seva veu i que mai seran abandonades? Però, què passa quan fracasso?, quan rebo crítiques i rebuig?, quan se'm deixa de banda? On són, aleshores, les mans de Jesús? On és el seu suport amorós?? «Dubtaré del compromís i, a voltes, diré no. I em mancarà quan calgui decisió». És aleshores que hem de recordar les paraules de Jesús: les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. I els dono vida eterna. Com la gran multitud? gent de totes les nacions, pobles i llengües que han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell Ressuscitat i els han quedat blancs, mai més no passaran fam ni set, l'Anyell els conduirà a les fonts d'aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.

La Pasqua ens mostra el contingut fonamental de l'esperança cristiana: Déu en Jesucrist ha dit un sí a cada ésser humà perquè l'estima i el vol alliberar de tot el que l'oprimeix. Per això comparteix la història i els neguits de cadascun i pateix conjuntament amb cada ésser humà les seves dificultats, els seus afanys.