L'estrambòtica conducta dels tribunals espanyols en la qüestió de la presentació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a les eleccions europees ha tingut el darrer episodi en la presentació per Ciutadans d'un recurs al Constitucional, seguit d'un altre provinent del PP, que no podia pas deixar de fer-ho, havent-ho fet els seus competidors de la dreta. Però els magistrats del Constitucional devien pensar que ja n'hi havia prou de fer el ridícul judicial, que valia més deixar-ho córrer i que ja hi haurà altres possibilitats de posar pals a les rodes als tres mosqueters que des de l'estranger voldran amargar la vida de l'Estat espanyol. El retorn de les hostilitats vindrà quan s'hagin de recollir les actes dels que resultin elegits. La qüestió és la següent: la immunitat dels parlamentaris europeus comença quan es proclamen els resultats de l'elecció o quan s'ha recollit l'acta de diputat corresponent? Dit d'una altra manera: Ponsatí, Comín i Puigdemont tindran immunitat europea quan l'escrutini confirmi si han estat efectivament elegits o no tindran immunitat fins que personalment vagin a recollir l'acta a Madrid? I si van a Madrid, poden ser detinguts abans de recollir-la? És evident que la justícia espanyola s'arrisca a picar-se els dits altra vegada. Segur que en sentirem a parlar.

El judici a l'independentisme ha continuat aquesta setmana amb una desfilada de testimonis de la defensa que han estat pràcticament unànimes en les seves declaracions. La conclusió podria ser que, el dia del referèndum, allà on no hi havia forces de seguretat de l'Estat tampoc no hi va haver cap problema. Pel que fa als detalls específics de l'actuació dels «piolins», totes les declaracions coincideixen en un ús abusiu de la força i en una violència injustificada. Cada dia és més visible el nerviosisme creixent del tribunal i del seu president, Manuel Marchena, veient com es desmunta el seu argument bàsic: el relat imaginari de la rebel·lió. I més amb testimonis com el d'un policia nacional jubilat de Sant Joan de Vilatorrada que s'havia presentat voluntari per col·laborar en el referèndum i que va explicar que la Guàrdia Civil va agredir tres fills seus, dos dels quals van patir lesions. Aquest antic agent policial va afirmar també, com tothom, que la gent va mantenir sempre una actitud pacífica.

I ara entrem de nou en campanya electoral de cara a les eleccions municipals, europees i, a les Illes, també autonòmiques. No cal insistir en la importància de les municipals. L'independentisme ha d'obtenir una indiscutible victòria en la majoria de municipis del país, i no només pel fet de propugnar la independència sinó també per saber plantejar les millors propostes de cara als ciutadans. Igualment s'han de guanyar de forma clara les eleccions europees, perquè una part important del futur del país es decidirà fora de l'Estat espanyol i també perquè representaran un suport inequívoc als candidats empresonats o que són a l'exili.

Per cert, que una altra mostra del creixement del sobiranisme han estat les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, que fins ara sempre era en mans de les grans empreses. Tot un nou signe dels temps que caldrà repetir en altres institucions.