Tant de bo que, en el moment de llegir aquesta columna, el problema ja s'hagués resolt, però temo que n'hi ha per dies. De moment, ja fa quatre mesos que els ascensors instal·lats a l'estació del Nord de Manresa perquè els viatgers puguin passar d'una andana a l'altra estan pendents de començar a funcionar per manca de col·locació d'un comptador elèctric. I no funcionaran mentre no es posin d'acord Adif, empresa propietària de l'estació, i Renfe, ens gestionador. Sembla que no hi ha entesa sobre quin dels dos responsables ha de signar el contracte d'alta del comptador. Per a Renfe, és Adif qui n'ha d'assumir el tràmit. Per a Adif, la Renfe. És allò de, l'un mirant l'altre, les feines pengen. Sovint les administracions o les grans empreses que depenen de l'administració emprenen la construcció d'infraestructures altament complexes i costoses que, al moment de posar-les en funcionament, resten blocades perquè falta un timbre o una signatura. Recordo com, fa una pila d'anys, a l'institut on jo treballava van instal·lar un ascensor que, per culpa d'un comptador inadequat, fou estrenat quan els usuaris a qui anava adreçat -alumnat amb necessitats de mobilitat- ja eren a la universitat. Poques setmanes després d'aconseguir arrencar-lo, una inspecció de riscos laborals va alertar del risc que suposava la proximitat del cable del baixant del parallamps amb el quadre de connexions de l'ascensor. En espera de resoldre aquest nou contratemps, el centre va adoptar, amb caràcter provisional, el criteri de no utilitzar l'ascensor en cas de pluja. Ignoro si la provisionalitat encara es manté i si, com proposava algun professor amb criteris pedagògics, es va acabar instal·lant també un comptador de llamps.
