El 67 % dels europeus creu que el canvi climàtic i la regulació de les noves tecnologies són els problemes més importants als quals s'enfronta la UE en aquests temps, segons un enquesta recent impulsada per l'Instituto de Empresa de Madrid. Un altre sondeig de l'Eurobaròmetre de la Comissió Europea, fet amb entrevistes a 27.000 persones, revela que els ciutadans consideren la inquietud pel medi ambient com un dels principals actius de la Unió, alhora que la qualitat de les infraestructures, la capacitat de les nacions occidentals per promoure la pau i la democràcia fora de les seves fronteres o la seva aposta per la investigació i la innovació. Preocupa, i molt, cuidar l'entorn.

El debat és al carrer i forma part del nou conjunt de sensibilitats dels electors. Ja no és fruit de la imposició d'un discurs políticament correcte sinó la resposta a una demanda constant de la societat contemporània. L'interès per preservar els recursos naturals, protegir el medi ambient i frenar el canvi climàtic resulta consubstancial a aquest temps d'agitació i de desconcert que porta associades altres transformacions dràstiques amb la revolució digital. Els ciutadans no necessiten un acte de fe per comprovar que està passant, ho experimenten en la seva activitat diària.

En una època tan nefasta per a la veritat, els «conspiranoics» reaccionen negant les evidències, i així es protegeixen perquè ningú els prengui per ingenus. No és possible ara com ara minimitzar l'amenaça. Les restriccions al trànsit a les ciutats per les altes taxes de pol·lució de l'aire comencen a ser habituals. Els arbres floreixen abans, sequeres o inundacions sorprenen a destemps, les collites registran modificacions. El desglaç de les masses glacials, com la de l'Àrtic, adquireix visibilitat. Els fenòmens meteorològics adversos, i les seves devastadores conseqüències, sorgeixen amb una reiteració desconeguda.

De modificacions climàtiques sempre n'hi ha hagut, però mai originades com les actuals per la mà de l'home. Si hi ha vida a la Terra, és gràcies als gasos d'efecte hivernacle que de manera natural i espontània es propaguen cap a l'atmosfera, i impedeixen que una part de l'escalfor del Sol s'escampi. Passa que des de la industrialització, l'empremta humana les ha augmentat perillosament i no podem quedar-nos impassibles agafant-nos-ho com un conte. Però a més de la preocupació per frenar el canvi climàtic, hi ha múltiples lluites paral·leles, com la de la gestió de residus tòxics o escombraries no biodegradables, necessàries per conservar un planeta més habitable.

La Cimera de la Terra del 1992 va originar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i va començar una cursa amb èxits moderats. El protocol de Kyoto, la negociació del qual va començar el 1995, només va comprometre 37 països. El Tractat de París del 2016 n'abasta 184. El seu caràcter no vinculant i la retirada de l'acord dels governs com els Estats Units fan dubtar de la seva eficàcia. Perquè nord-americans, xinesos i indis són precisament els causants principals de les males emissions. No convé escudar-se en aquest fet per retardar la batalla. La qualitat ambiental és saludable i compromet els grans imperis econòmics, els poderosos actors internacionals, els governs nacionals, les autonomies, els ajuntaments i també els individus particulars, que, amb la seva preocupació, empenyen perquè canviï el panorama des de la base.

Sabedors del despertar de la consciència ciutadana per preservar la casa comuna que habitem, el més preuat que posseïm i hem de llegar en condicions òptimes a les noves generacions, Regió7 i el grup editorial al qual pertany, Prensa Ibérica, creen des d'avui, els diumenges, una secció específica dedicada al canvi climàtic i el medi ambient sostenible, en una iniciativa pionera entre els grans mitjans regionals espanyols i destinada a consagrar a aquest desassossegador fenomen l'atenció que mereix. Igualment ens ocuparem de donar rellevància a les notícies diàries que sorgeixin sobre d'aquest afer, per transmetre-les amb equanimitat i independència. L'objectiu: oferir llum i dades fiables a les discussions.

Un diari depèn dels seus lectors, i només sintonitzant amb les seves inquietuds i pot resultar-los útil per informar-los amb rigor i ajudar que es forgin un criteri sobre els grans reptes del segle XXI. El sud d'Europa, i això toca de ple Espanya, serà l'àrea més afectada per les alteracions, segons pronostiquen molts científics. Els esforços mediambientals incrementen l'eficiència, la innovació i la competitivitat de les empreses. També contribueixen a la vida sana. La protecció del medi ambient és tasca de tothom i beneficia tothom. Ningú menysprea un futur equilibrat i sostenible. Aspirem que una informació constant, essencial i plural contribueixi de d'avui a aconseguir-ho.