Al capdavall estem parlant dels semàfors que creuem, dels carrers nets o bruts que trepitgem, del trànsit que ens fa anar d'hora o tard i dels aparcaments que trobem, o no, quan anem a peu o en bus o en cotxe o ara també, si pot ser, en patinet. Dels comerços on comprem, de les persianes que s'apugen i s'abaixen, dels parcs infantils, dels bancs de la gent gran, i dels que no som grans però també ens hi asseiem. Estem parlant dels sorolls que fem i dels que sentim i ens molesten, dels serveis que tenim i els que trobem a faltar, de les prestacions que ens fan decidir a quedar-nos o marxar. I de la bellesa de tot plegat. També estem parlant de la bellesa, de l'harmonia, de la cultura, del veïnatge, d'allò que compartim i allò que ens grinyola. Allò que som i allò que voldríem ser on som. Allò que junts projectem des del mateix lloc del planeta. Parlem del que ens commou en el dia a dia d'allà on vivim. És d'això, del que vull que ens parlin, aquests dies, els candidats a alcalde o alcaldessa de la meva ciutat i de qualsevol poble. Proximitat en estat pur. Global és local, sí, però ara toca local. D'això va la cosa. I és per això que gosem demanar-los, a ells, potser més del que demanem a altres polítics d'altres nivells als quals ho demanem tot. Als alcaldables els demanem més encara. Tot i més. Tot i molt més. Perquè, el coneguem o no, és un dels nostres i sap, se suposa, de quin carrer estem parlant quan li parlem del nostre carrer. Parlem de les mateixes coses i volem que parli el nostre mateix llenguatge. Per això li demanem, si no és demanar massa, que s'expliqui bé perquè això sí que ho volem entendre. Perquè ens hi va el dia a dia. I les nits. Li demanem, si no és demanar massa, que no ens enredi perquè l'enxamparem ràpidament si ho fa o si fa volar coloms, perquè els coloms els veurem passar per damunt dels nostres caps. I també li demanem, si no és demanar massa, que no ens parli només del dia a dia de l'ara i aquí perquè volem i necessitem, potser sense saber-ho, saber que la nostra ciutat té aspiracions i somnis i fites. I les volem escoltar, descobrir i compartir. Perquè si vols una cosa, primer l'has de somniar. Tinc ganes d'escoltar-los i, sobretot, entendre'ls. Perquè quan no sé de què parlen sé que alguna cosa no va bé. Diuen que no has de comprar res que no entenguis. Dic que no has de votar ningú que no entenguis. Els candidats ho tenen fàcil, només han de fer-se entendre. Els candidats ho tenen difícil: només han de fer-se entendre. I tot això ho he escrit divendres quan me'ls he trobat a tots penjats dels fanals del carrer. Ja és curiós que per sortir escollit primer t'hagin de penjar. Veig que hi ha coses que es fan com abans. Com «antes», que dèiem abans. I ho he escrit per a vostès però és a ells a qui ho pregunto ara que em demanen que me'ls escolti. Ja ho va dir aquell gran estadista... «es el vecino el que elige al alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde». Disposat a fer-ho. I ells, ho fan? D'escoltar-nos, vull dir.