En una setmana futbolística plena d'emocions molt fortes, amb la Champions mostrant que fins que l'àrbitre no xiula el final res es pot donar per fet ni ben lligat, la Copa de la Reina que ha guanyat la Reial Societat és un altre glop d'aire fresc. Els favorits, normalment, són els que guanyen, però la il·lusió i l'esforç, creure en les teves possibilitats per poques que siguin, poden donar alegries com les que les jugadores donostiarres dirigides per Gonzalo Arconada (un cognom mític de la història de la Reial) van oferir als seus aficionats. A Granada, el que tenia totes les paperetes per aixecar la Copa era l'Atlètic, flamant campió de lliga en deixar en segon lloc el Barça, que aquest proper dissabte juga la final europea. Però, malgrat encaixar un gol molt aviat, la Reial no va desistir: va remuntar, es va defensar amb coratge, va patir, i va ser campiona. Entre les seves jugadores, la monistrolenca Núria Mendoza, que ja fa quatre temporades es va decantar, després d'una llarga etapa jugant a l'Espa-nyol, per encetar una experiència vital i esportiva a Sant Sebastià. I amb les seves qualitats i determinació s'ha obert camí. Com segur que ho sabrà fer una altra gran jugadora bagenca, Paula Fernández, que ha hagut de viure en aquests últims dies la cara més amarga: la no continuïtat a la Lliga Iberdrola, el descens del Màlaga CF, que ha acabat perdent la categoria tot i una victòria en l'última jornada. La Paula, com la Núria, segur que seguirà oferint el seu mestratge sobre els camps de joc.