14 de maig de 2019
14.05.2019
Regió7

Catalunya capital Catalunya

13.05.2019 | 22:54
Catalunya capital Catalunya

L'any que ve la Generalitat traslladarà a la Zona Franca, a l'anomenat Districte Administratiu, alguns dels departaments que actualment tenen la seu en edificis de lloguer al centre de Barcelona. El nou edifici està ben connectat amb transport públic –i tan mal connectat amb transport privat com qualsevol altre punt de Barcelona– i disposarà de millors i més modernes prestacions tant per als gairebé 2.000 treballadors com per als usuaris i visitants. Malgrat això, l'anunci del canvi no ha generat precisament alegria entre els departaments afectats, tot el contrari. És l'eterna resistència al canvi, sí, i les dificultats objectives per modificar hàbits quotidians, però és també una qüestió d'estatus. És aquesta idea que la importància i categoria d'un determinat organisme, entitat o institució té a veure amb la distància que separa el seu emplaçament del centre neuràlgic del país, l'eix Plaça Catalu-nya-Passeig de Gràcia-Diagonal nord. Personalment, crec que és un error moure aquestes oficines al sud de Barcelona, jo les hauria traslladat molt més enllà, a Ter-rassa, Igualada, Manresa o a qualsevol altre lloc del país raonablement ben comunicat. Si TV3 és a Sant Joan d'espí, l'Escola de Policia a Mollet, la central de Mossos a Sabadell, les universitats cada cop més repartides, el CAR i la seu del Deutsche Bank a Sant Cugat i el camp de l'Espa-nyol (de Barcelona) a Cornellà, per què no podem començar a traslladar equipaments de país també a la quarta i cinquena corona metropolitana?

L'altre dia vam saber que 176 municipis de Catalunya han perdut habitants els darrers 10 anys i que n'hi ha uns quants més on la població de més de 65 anys supera el 25% del total. Es tracta, efectivament, de municipis situats majoritàriament fora de l'àrea metropolitana i a l'interior del país. Aquesta tendència a la metropolitanització, a la concentració de riquesa, poder, projectes i persones a les grans metròpolis, no és en absolut exclusiu de Catalunya sinó d'abast planetari. I no se soluciona només amb millors comunicacions perquè, com s'ha demostrat amb la C-16 al Berguedà o amb el no efecte AVE a Lleida o Figueres, aquestes infraestructures serveixen sobretot perquè la gent de comarques es desplaci amb facilitat a la gran ciutat, però no perquè s'instal·li activitat (pública o privada) en aquests territoris.

No obstant això, hi ha països de mida relativament semblant a la nostra que han sabut, i volgut!!, repartir joc i organitzar el territori en xarxa enlloc de radialment. Catalunya té les dimensions, la tradició (ciutats mitjanes) i les condicions per fer-ho. Cal, però, molta més consciència del problema i, evidentment, voluntat política de superar-lo. Mentre encara es pensi que la culpa del preu altíssim de l'habitatge a Barcelona i l'àrea metropolitana la tenen només els turistes o que la solució passa per augmentar l'oferta immobiliària en lloc d'atacar les causes de l'excés de demanda, no ens en sortirem. I és que no es tracta de seguir atapeint Barcelona, sinó de crear les condicions (objectives i subjectives) que facin que cada cop més gent opti per quedar-se o anar a viure país endins.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.