El que s'ha de fer, per ser regidor! Cal clavar colzes davant els llibres d'història de Manresa per si et pregunten quantes canes mesurava la Sèquia quan la van mesurar en canes (al segle XVII, des de la resclosa de Balsareny fins a un punt del carrer Puigterrà de Dalt, on la dada va ser fixada en una placa de pedra) o quina era la professió d'en Pius Font i Quer. Cal adquirir habilitats de cambrer per circular a bon ritme amb una safata de gots plens d'aigua sense vessar-ne, i entrenar la velocitat i l'equilibri en la conducció de patinets sense motor. Aquestes eren algunes de les proves a les quals es van enfrontar els candidats a alcaldes i regidors de Manresa en la matinal de jocs que organitzaven el Col·legi de Periodistes i l'associació El Galliner, diumenge al matí al pati del Kursaal.

Ja ho diuen, que tot és comèdia, i els aspirants a governar la ciutat la van anar a fer a les portes del gran teatre municipal. Els organitzadors s'ho van passar d'allò més bé; els assistents, amb molta part de claca, també, i els protagonistes ho van fer veure. Van fer veure que els divertia molt jugar a jocs de colònies de l'esplai amb una gent a la qual desitgen la més contundent de les derrotes. Els socialistes, molt emprenyats per un tuit d'Arran sobre Rubalcaba, van decidir que seria un excés d'hipocresia jugar el joc de la companyonia impostada amb algú (els de Fem) que té arranistes a la llista, i van decidir no anar-hi. Potser es van equivocar, perquè la idea que queda és la seva absència. O potser la van encertar, perquè a veure com t'ho fas per jugar aquests jocs riallers amb algú a qui no perdones el que t'ha fet. Potser també la va encertar Valentí Junyent quan va decidir estalviar-se la foto graciosa i va enviar-hi Joan Calmet.

L'habilitat per traginar safates de cambrer, córrer en patinet o memoritzar l'acanament de la Sèquia no garanteix capacitat per governar, però en aquesta matinal assolellada de jocs inofensius hi havia una prova directament relacionada amb la contesa electoral: el joc de les cadires. Ja ho saben: hi ha menys cadires que persones donant voltes, i guanya el qui seu quan s'atura la música. Hi ha més de dos-cents cinquanta candidats que aspiren a les vint-i-cinc cadires del ple municipal de Manresa, i estan donant voltes, esperant el moment en què s'aturarà la música, fet que succeirà exactament d'aquí a tretze dies. Llavors sabrem qui ha obtingut poltrona i qui no ho ha aconseguit.