La conservadora de la comparseria de la Patum -el bestiari i el que l'acompanya-, centenària i d'un valor patrimonial incalculable no només perquè és un tresor per als berguedans, sinó perquè així ho ha definit la UNESCO, insisteix a qualificar de crític l'estat en què es troba el material que es conserva des del 2007 a la Casa de la Patum. Els episodis d'humitats s'han anat reiterant, els descobriments de floriments i degradacions del material han estat un degoteig, i les mesures que s'hi han aplicat per evitar degotalls i assecar l'ambient s'han demostrat insuficients. La situació no només és greu. Potser és encara pitjor la gran perplexitat que genera. No estem parlant de disposar del desitjat Museu de la Patum on tot aquest patrimoni es mostri al públic alhora que es conserva en condicions. Estem parlant només de tenir un lloc decentment sec i climatitzat on el cartó pedra i els teixits no es deteriorin. No cal cap espai tecnificadíssim ni sofisticat. I tanmateix, el problema no es resol i només s'hi posen pedaços inoperants. Costa tant de creure, que costa de qualificar.