17 de maig de 2019
17.05.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | PUIGCERDÀ


Tines urbanes de Manresa

17.05.2019 | 00:27

L'inventari de tines dels segles XVI al XIX, per elaborar vi a l'interior de cases i masies antigues del Barri Antic de Manresa, i l'extraradi muralles enllà: les Escodines, o l'actual barriada de Vic-Remei, permet reivindicar el valor històric d'un patrimoni que cal catalogar-lo, protegir-lo i potenciar-lo, com demana l'estudiós Ramon Cornet, que l'ha treballat des de fa anys. Aquest maig, ha presentat el pòster del projecte de les Tines, al Recercat, organitzat per l'Institut Ramon Muntaner i ha fet públic l'enllaç del web http://cebages.org/. Membre de la junta del Centre d'Estudis del Bages, participa al projecte Tines urbanes de Manresa, per contribuir a la seva difusió. El projecte té referents en la tasca del Consell Regulador de la DO Pla de Bages, que va dedicar 8 edicions al Concurs de rehabilitació de barraques de vinya i altres construccions de pedra seca, i els Premis a la investigació, treballs de recerca, projectes, educació i difusió de la pedra seca, des de l'any 1997. Un any després, l'historiador Llorenç Ferrer, que des del 1998 n'ha estat el principal estudiós, va publicar La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració del vi, centrat en el mas Roqueta, on deixava entreveure la complexitat bagenca. Aquell any, Miquel Ballbè Boada feia esment explícit de les tines en el llibre El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Però no només això, ja que els ajuntaments del Pont de Vilomara i Rocafort, Talamanca i Mura van posar en valor les tines enmig de les vinyes de les Valls del Montcau, fins a assolir la declaració de Béns Culturals d'Interès Nacional, que va permetre la creació de rutes guiades per les Tines de la Vall del Flequer, organitzades per l'empresa d'experiències enoturístiques Bages ter-ra de vins, que configuren el paisatge de la vinya.

La introducció del concepte tines urbanes ajuda a tenir una noció més completa de la història de la vinya al Bages, en afegir-se a tines a peu de vinya, tines al voltant del mas i tines excavades a la roca. Cornet lamenta que les tines del nucli urbà de Manresa, «malauradament, no conformen un conjunt coherent i amb prou entitat, d'interès històric i etnològic», a causa de les transformacions urbanístiques, com les reconstruccions d'edificis i les alineacions de carrers, que han quedat soterrades, i formen part d'immobles de titularitat privada, i per tant no són visitables. Fins ara molts propietaris les han preservat, però la majoria es troben a l'interior de cases pageses, o suburbanes, no catalogades. Paradoxalment, afirma que han estat els enderrocaments en què han aparegut restes de tines –de vegades només una petita mostra de les seves rajoles vitrificades– allò que ha permès descobrir els indrets on havien produït vi. Entre els segles XIV i XVII, Manresa es va consolidar com un entorn urbà envoltat de vi-nyes, on coexistien activitats agrícoles i artesanals. Cornet coincideix amb els experts a afirmar que entre el 1860 i el 1890, l'edat d'or del vi, al seu mercat, que proveïa les comarques de l'interior, va afegir-hi el de l'estat francès, aleshores amb les vinyes occitanes devastades per la fil·loxera. El fet que Manresa era el municipi que produïa més vi a tot el Principat hauria de quedar reflectit en l'existència de moltes més tines (37 encara en són poques, tot i ser 16 més que les que tenia localitzades l'any 2016), algunes de dimensions considerables, i 14 de l'entorn rural, al voltant de la ciutat, avui vinyes reconvertides per a ús industrial, residencial o de regadiu. Cornet es fa seva la conclusió de Llorenç Ferrer que les tines a l'interior de les cases urbanes o d'algunes masies representen un model de vinificació segura. Indiquen que els propietaris, pagesos o artesans, elaboraven el vi al seu habitatge, gràcies a la proximitat de les vinyes –conreades per mitjà de jornalers, o cedides en el règim de rabassa morta–, que els permetia transportar la verema amb temps per començar el procés de vinificació a la tina de casa. Una situació ben diferent dels rabassaires obligats a construir les tines prop del mas o enmig de les vinyes, lluny dels habitatges i en llocs feréstecs. Arran d'aquestes noves aportacions, les tines manresanes s'haurien d'integrar dins la ruta enoturística del Bages. Més endavant, Cornet ampliarà el projecte amb nous apartats i carpetes, amb textos d'estudiosos que contextualitzaran les tines bagenques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit