Aquella caseta de fusta, talment un niu d'ocells, plantada en un racó de la plaça Bonavista, em va cridar l'atenció i m'hi vaig acostar encuriosit. Tancada per una petita porta de vidre, a dins hi havia uns quants llibres i en un costat una placa que explicava el seu ús. Sota un dibuix amb l'anagrama de «Biblioniu» hi havia un reclam amb lletres grans que deia «Deixa un llibre i agafa'n un altre», i més avall, l'explicació del seu funcionament: «El Biblioniu és un espai d'intercanvi de llibres per al foment i el gaudi de la lectura. Deixa un llibre que t'agradaria compartir i agafa'n un que et pugui interessar». No vaig poder resistir la temptació d'obrir la portella i tafanejar els llibres que hi havia, majorment infantils. Pocs dies després vaig fer el mateix en un altre d'aquells «Biblionius», al que hi ha al costat de la porta d'entrada del Conservatori, i allà la selecció era més variada, amb llibres d'Isabel Allende, Martín Vigil, Josep Maria Espinàs...
La iniciativa, segons he llegit després, va sortir del Consell d'Infants (que francament no sé què és ni com funciona) i de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa. I vaig llegir també que la construcció de les casetes havia estat obra dels alumnes de fusteria de l'institut Guillem Catà. Penso que la idea no podia ser més bona ni les casetes podien estar més ben fetes.
Des de la gran biblioteca del Casino fins a les petites biblioteques de barri, a Manresa l'oferta per llegir és immensa. I si hi sumem la possibilitat d'anar al Casino i agafar d'una tauleta que hi ha a l'entrada els llibres que uns altres hi han deixat, ens adonarem que de possibilitats no poden haver-n'hi més i que qui no llegeix és perquè no vol. Però els nius són una altra cosa. Et surten al pas temptant-te a la lectura i per damunt de la seva funció pràctica tenen un encant que convida a fer-los servir. És l'encant dels refugis, ens creen la fantasia de pensar que aquelles casetes són com un aixopluc per als llibres. Els donen protecció a recer del temps que faci i són com biblioteques de guàrdia obertes a qualsevol hora del dia i de la nit. Guarden el secret de les mans que hi han deixat els llibres que hi trobem i només elles sabran a quines mans aniran a parar els que hi deixem nosaltres. Soles al mig del carrer i fràgils a l'acció dels brètols, si a final d'any segueixen intactes i en funcionament, el seu èxit haurà anat més enllà de la promoció de la lectura: seran la prova del cotó fluix del civisme en aquesta ciutat. Temo el pitjor i encreuo els dits.
